Joc brut

Des del primer moment, era l’estiu de 2011, la Sra. Sugrañes ja ens va amenaçar amb la presentació d’una querella contra tots els regidors i regidores dels equips de govern anteriors. Així va entendre el PP el canvi polític a la nostra població. Amb els seus actes i declaracions van demostrar que actuaven amb ànims de venjança i no de concòrdia.

En el seu afany de revenja, van haver de menester 3 anys per remetre tota la documentació a la Sindicatura de Comptes sobre uns expedients d’obres que ara posaven en dubte, cosa rara ja que fins i tot els regidors del PP havien participat en molts processos de contractació i no havien dit res mai.

Una vegada analitzats aquests expedients, la Sindicatura elabora un quadre econòmic on repassa el preu d’adjudicació de cada obra i conclou que s’ha produït una baixa mitjana del 13,9 % . Açò vol dir que si el valor inicial del conjunt de les obres era de 2,4 milions, i l’adjudicació definitiva es va fer per 2,2 milions, es va produir un estalvi de 200.000 euros per a l’Ajuntament (pàgina 17 de l’informe).

Les incidències que marcava la Sindicatura eren aspectes a corregir i millorar referits a l’àmbit administratiu. Així idò, vam poder comprovar que no hi havia cap resolució d’alcaldia o d’algun regidor o regidora que es posés en qüestió. No es posava en dubte cap de les adjudicacions ni les liquidacions de les obres fetes. No qüestionava tampoc cap decisió de la Junta de Govern.

Però just abans de les eleccions municipals de 2015, en el mes d’abril, des del PP van utilitzar l’informe de Sindicatura de Comptes per fer una muntanya d’un gra d’arena, amb la finalitat de desacreditar els governants anteriors i perjudicar la candiatura de Junts per Lô. I van instar la fiscalia a actuar, amb declaracions en aquest sentit de la Sra. Sugrañes i del Sr. Antoni Camps, amb expressions com “amiguismo e impunidad” o “corrupción”.

Un any després, en el mes d’abril de 2016, s’inicia la revisió dels expedients per part de la fiscalia, però ningú explicava si hi havia hagut un desviament de doblers públic, un sobrecost exagerat o una adjudicació mal feta. Ningú explicava realment què havia passat, ni els mitjans de comunicació ho feien, perquè ningú sabia realment què s’investigava. S’havia creat un dubte general, ja que no s’acusava ningú en particular.

Ara sabem que van ser només tres, i no disset, les obres revisades per la fiscalia. I amb la investigació final ha quedat demostrat que no hi havia hagut cap il·legalitat.

De tota aquest procés, noltros no hem rebut cap informació per part d’alcaldia, que només per ètica ens hauria d’haver informat. Tampoc no hem rebut cap requeriment ni del jutjat, ni de la fiscalia. Cap regidor dels nostres equips de govern ha estat cridat a declarar per res, ni per aportar el seu testimoni. Res de res, perquè no hi havia res, evidentment.

Aquasta setmana es fa pública la sentència que declara l’arxiu del cas tot explicant que no hi ha cap indici de cap delicte al respecte. I en la mateixa notícia, la Sra. Sugrañes queda novament retratada defensant irregularitats en contra del criteri de la fiscalia i del jutge.

Açò demostra que la seva principal finalitat ha estat sempre la manipulació política, perquè sabia des del primer moment que no hi havia res fora de la legalitat. Ella volia posar ombres sobre la gestió dels equips de govern anteriors amb atacs personals i falses insinuacions. Açò es diu joc brut, i la Sra. Sugrañes és l’única responsable d’haver-hi jugat.

Tota la població ha pogut veure que les mentides tenen les cames curtes, i el temps posa les coses al seu lloc. Noltros no hem hagut d’amagar res mai i, finalment, la fiscalia i el jutge ens han donat la raó. Aquesta és la veritat.