De la mà de Marianne Dubuc, una mà molt i molt pròpia, ens arriba El Lleó i l’Ocell, una història que comença un dia de tants, quan el Lleó troba l’Ocell ferit prop del seu hort.
Un plantejament habitual i conegut, sí, però que ens sorprendrà a cada pas de pàgina pel fet que a aquest àlbum la il·lustració és l’essència: és el dibuix, nítid, l’acurada recreació de les formes i el traç precís el que ens ofereix la història, i, per una vegada, veiem molt clar que qui acompanya és el text.
Aquest es el principi d’una gran amistat basada en els petits-grans detalls de la convivència entre dos personatges inicialment i naturalment desamics, els quals, lluny dels models rígids que sovint s’atorga als comportament masculins d’una història, obren tot el ventall de possibilitats de les anomenades noves masculinitats.
Dubuc ens descriu la Confiança, amb C majúscula a partir de l’essència, i aquesta essència ens acompanya a tot el cicle espai_temporal i esdevé identitat. L’essència , per definició, es contrasta amb l’accident, emperò a aquest conte, podem dir que el complementa.
La naturalesa pròpia, l’animal, de per sí un desafiament, conviu aquí amb el pas del temps, permanent fins i tot a aquest full en blanc que ens trobem per definir el fred de l’hivern.
nota: Trobareu aquest àlbum arreu de les biblioteques de la Xarxa de Biblioteques Públiques de Menorca, a la maleta pedagògica etiquetada com “Allò que ens fa Comunitat”, una iniciativa de l’Equip d’Atenció Primerenca que posa a la nostra mà recursos per entendre el Món més proper a partir del conte compartit.
