No l’ha salvat ni la campana

La derrota d´en Pedro Sánchez en la segona sessió d’investiduraens aboca gairebé a un penyasegat. La manca d´acord amb “Unidas podemos” activa el compte enrere d’una repetició electoral. S´hauran begut l´enteniment? Mira que arriben a ésser inútils !

Tot sembla indicar que repetir el “show teatral” del proppassat dia 23 ha calcat elsr esultats. Només pertocava apropar postures –entre PSOE i Podemos– per a bescanviar l´abstenció d´aquests darrers per un vot afirmatiu. No havent-se produït, salta la llebre que tot era qüestió de trones i figuracions, que no pas de gestió. Per tant, si no aproven “els exàmens de setembre”, el país  –que no s´ho hauria de poder permetre–  afrontarà les quartes eleccions generals dels quatre darrers anys el proper 10 de novembre. Ací, mal que ens pesi, em ve a la memòria un adagi molt eloqüent: “a tots els porcs els arriba Sant Martí”…, que justament seria l´endemà.

Em permeto recordar que les eleccions van ésser el 28 d’abril.  Durant aquests aproximadament tres mesos, ha “pencat o gruat” realment algun dels nostres parlamentaris? Això sí, de cobrar per a no fer res se n’han fet un tip. Amb uns emoluments abusius i fora de tota lògica.

És clar que presentant-se en Sánchez -el primer dia–obviant del tot la temàtica catalana, podem dir que es va fer l´hara-kiri polític. D´ací a una metafòrica tomba política (tant d´el lcom d´en Pablo Iglesias) tan sols hi manca un pam.

 

Arribats ací, malgrat que se m´acusi de buscarraons, em permeto pensar en les tristament famoses “armilles grogues” de França. Amb una hipotètica autogestió, potser també ens en sortiríem. Si més no, ens estalviaríem haver de pagar unes mesades a la classe política que demostren no merèixer… En qualsevol cas, setembre encara serà molt més complicat. Si més no perquè es coneixerà probablement la sentència del jutge Marchena sobre la trama del primer d´octubre. No vull ni pensar-hi !… Una autèntica bomba de rellotgeria contra la línia de flotació del transatlàntic parlamentari dels governs de Madrid i català.

 

Llavors, tot estarà molt més enterbolit i amb una forta maregassa. Una més que probable sentència condemnatòria difícilment facilitaria una abstenció d´ERC… Mentre que el sidral de la mena de “tripartit” que té l´antiga CiU (amb en Torra, en Puigdemont i en Mas) és de categoria: tres “galls” en un mateix corral.

A corre-cuita no es poden produir miracles. Ni tan sols anant a Lourdes. Tot plegat m´ha recordat –fil per randa– el títol d´una memorable novel·la d´en Gabriel García Márquez: “Crònica d´una mort anunciada”. El pitjor de tot és que, a hores d´ara, hem assistit  a un primer òbit. Quan el segon pot adquirir rivets de cataclisme sideral.

El culebró no farà vacances. Fins i tot donarà corda al Xavier Graset. Seguirà greixant el seu programa del canal 3.24 –després del Telenotícies Vespre– amb la “penya de l’avellana”, un munt de polítics (on sempre domina la ceba “indepe” i els comentaristes de sempre (Nebrera, Tura, Rahola, Benach “and so on”).

 

Avorreix l´audiència, deixant entreveure que, molt probablement, si mai arriba a desencallar-se l´entrellat, té tots els números per fer-se soci de l´INEM. Amb tots els respectes, aquesta és la meva senzilla teoria. Amb la mateixa cantarella de sempre, difícilment podrà ubicar-se en algun programa versàtil o de temes variats. Ja no goso emprar l´adjectiu de “transversal”, perquè ni ell mateix sap què s´amaga rere d´aquest terme.

 

Retornant al fil conductor del començament, res no m’agradaria més que –al cap i a la fi– ens arribés a salvar una segona campana. Tant en temes de nou govern… Com pel que fa a programes més plurals, objectius i interessants.

 

Tard o d´hora hem de lluitar –d´una vegada per totes– per la total despolitització dels mitjans de comunicació públics. Tant a casa nostra com a la “ciudad del oso y el madroño”. A banda de programes com el que referia, bona part de la graella de continguts fa més que grinyolar.