Skip to content

Quina tardor ens espera

Un article de Josep Ballbé


La filtració i previsió de la sentència del judici pels fets del primer d´octubre era del domini públic. Tot i això, s´ha produït un terrabastall evident. Una reacció de masses esparverant. 

 

A partir d´ara, em pregunto si s´ha produït un punt d´inflexió. Tinc la convicció que tal vegada no. Més aviat, s´ha parit el que jo entenc com una aberració, amarada d´estupefacció Amb l’acusació de sedició i malversació, entenc que la judicatura ha cercat una certa genuflexió del poble català. No anant tan lluny, hi ha una total instrumentalització de la política… Tot plegat tan sols té una única solució. No va, però, en la línia apuntada per la declaració del president Sánchez (el diàleg no s´ha de dur a terme entre catalans). Com tampoc passa amb la del pròfug Puigdemont (jo no em considero un català condemnat per la sentència)… La locució o. La interpel·lació s’adreça al govern de la nació. Emprant les eines de la constitució… I, quan no s´han passat pel sedàs de l´actualització, treballem per la seva modificació.

 

Sempre m´he declarat no monàrquic. Ací, Catalunya té una profunda divisió: la dels aproximadament dos milions que demanen la independència i l´altra munió de gent que veiem les coses diferents. Dient-ho d´altra manera, jo vull un referèndum. Demano que es pugui votar. Heus ací la forma d´arribar a establir que els números no donen. Llavors el govern català s’haurà de dedicar a l´acció de govern real. Fins ara, fa uns gairebé deu anys que dóna la percepció de caçar mosques. No avança a la recerca d´una solució. El ventall d´urgències i necessitats peremptòries de la gent acollona: sanitat, vivenda, educació i universitats, cultura, discapacitats, infraestructures viàries (com rodalies, aeroport, Quart cinturó i rescat del peatge d´autopistes, entre d´altres), gent gran…”and so on”.

 

No pot emparar-se sempre en una suposada repressió per a exigir la mobilització ciutadana i la paralització del país. Acceptant que hi és –tant a nivell fiscal com pressupostari– això no l’autoritza a haver-se saltat –com s´ha fet–tots els semàfors. Abans, hauria de lluitar per l’harmonització/normalització entre tots els habitants del principat. Amb independència de pensaments. Lluny de la confrontació sistemàtica… La neutralització de tot aquest ventall de càstigs prou rancuniosos i venjatius passa per augmentar el nivell d´imaginació, orientant-lo a la no-regressió.

Tenim un problema molt greu. Certament que l’autodeterminació pot ésser un objectiu/fita a assolir. Això sí: pels corriols o viaranys que fixen les eines jurídiques que tenim al nostre abast. No per la via del sí o sí, per pebrots i peti qui peti.

 

Malgrattot, em domina una absoluta indignació. Em temo que la sentència ha volgut fregar la criminalització d´unseguit de persones. La possible via de sortida no havia de caure en la intimidació dels qui ens mirem els braus des de la barrera…

 

…Carregar-se –de sobte– elsdrets de manifestació, reunió i llibertat d´expressió passa de taca d´oli. M´activa tots els nivells d’estupefacció. Entenc que una sentència basada en la figura de la inhabilització política hauria fet més justícia.

 

Per altra banda, però, plantejo que els polítics de casa nostra deixin de contemplar-se el melic. A les Espanyes, ens torturen amb la cantarella de l’estat de dret, que no sé pas què voldir. En contrapartida, al principat un seguit de gent vol convertir-ho tot en un circ… Deixem-nos estar  d'”invents” com el Consell de la República, els CDR, una presidència de la Generalitat bicèfala (Pça. De Sant Jaume i Waterloo), el Diplocat i altres “herbots”…

 

Més, encara !Em pregunto –a hores d´ara– en quin punt concret dels estatuts d´Òmnium Cultural es contempla la vessant de la lluita política. No eren una entitat orientada a la defensa de la llengua i cultura catalanes? Fent un altre pas endavant, cal arrelar tota la nostra força en el parlament del Parc de la Ciutadella. Què pinten en aquest garbuix l´ANC (amb la senyora Elisenda Paluzie), l´AMI (amb el senyor Josep M. Cervera), entre d´altres? Qui els ha donat espelma en aquest funeral

 

En fi… Ja per acabar, que Déu reparteixi sort i que la tardor ens sigui el més plàcida possible !


Comment

  1. … que deu reparteixi sort, que onze reparteixi salut, que dotze reparteixi fortuna i que tretze reparteixi un poc de sentit comú a sa gent que encara empra expresions viejunas que no duen enlloc

Deja un comentario

Your email address will not be published.