Una oportunitat per a créixer

Benvolguts diocesans:

Des de fa uns dies, molts de nosaltres ens trobam reclosos a casa nostra a causa de la pandèmia del coronavirus. Comparteix amb vosaltres algunes reflexions que m’ha suscitat aquesta crisi inesperada i sense precedents que estem vivint. Com diu Sant Pau, “sabem que Déu ho disposa tot en bé dels qui l’estimen” (Rm 8, 28); per això pens que aquestes circumstàncies ens poden ajudar a créixer, sobretot interiorment.

1.- L’experiència de la fragilitat

El Covid-19 ha irromput de cop a les nostres vides. Tot d’una, enmig dels nostres quefers i rutines, ens hem vist obligats a fer una aturada, a detenir el nostre tràfec diari i a extremar precaucions perquè a tots ens amenaça la malaltia. Aquesta crisi ens fa viure en primera persona i de manera molt viva una cosa que la Sagrada Escriptura no cessa de repetir: que la vida de l’home és com l’herba, que floreix al matí i a la tarda es marceix (cf. Sal 89, 6). És a dir, que som fràgils i caducs.

Confiàvem en el poder de la tècnica, en els avenços de la medicina i no pensàvem que ens tocaria viure una situació com l’actual. En pocs dies el temor -i algunes vegades el pànic- s’ha apoderat de nosaltres. Pens que és una oportunitat perquè reconeguem la fragilitat de la nostra vida i repetim amb el salmista: “Feu-me conèixer Senyor, la meva fi, els anys de vida que em queden: Que m’entemi que pas de pressa” (Sal 39, 5). Pensar en la nostra debilitat ens fa també més humils de cara a Déu i davant els altres.

A més, aquests sentiments ens acosten a moltes persones -sovint ignorades en la nostra societat del benestar- que viuen en la solitud, o a les que la malaltia té recloses a casa seva, en els geriàtrics o als hospitals. Saber-nos fràgils i saber que els altres també ho són, ens fa més humans.

2.- Depenem els uns dels altres

Hi ha un altre sentiment molt viu en aquests dies: la consciència que tots depenem els uns dels altres. I això és cert no només a petita escala, sinó a nivell mundial, perquè el virus no sap de fronteres. Només podrem fer front a la malaltia si tots prenem les degudes precaucions sanitàries. Depenem dels altres. Per això, hem de complir amb les normes mèdiques no només per por a contaminar-nos, sinó per amor i respecte als altres, perquè nosaltres no contaminem a ningú. En aquests dies estem experimentant, d’una manera singular, que tots formam una família i que som corresponsables uns dels altres.

La cancel·lació d’algunes activitats públiques de l’Església com les catequesis, els habituals actes de pietat i, sobretot, de la Santa Missa, obeeix a aquesta raó superior. Creieu-me que ha estat dolorós per a mi donar la norma que tot això s’havia de suspendre, però per respecte als altres, perquè no es vegin infectats, he hagut de fer-ho. Espero que tots comprengueu aquestes raons.

3.- Temps d’interioritat

El confinament a casa nostra pot ser també una ocasió per créixer interiorment. Seria una pena que no aprofitéssim el temps lliure que tenim per créixer per dins. Per a això, us recoman cercar al llarg del dia un temps de silenci, sense televisió ni videoconsoles, sense ordinador ni telèfons mòbils. Un temps per llegir amb pau un passatge de l’Evangeli i pregar al Pare que veu en el secret de cor (cf. Mt 6, 6). El cristià no necessita per a pregar acudir a un temple, perquè sap que tota la seva persona és temple en el qual Déu habita.

Aquesta Quaresma està sent molt especial per a nosaltres, els cristians. Les normes sanitàries ens impedeixen celebrar junts l’Eucaristia, que és la font i cimal de tota la vida cristiana (cf. LG 11). Però podem aprofitar aquest “dejuni eucarístic” per desitjar amb més força rebre el cos de el Senyor i anhelar saciar-nos amb el Pa que ens dóna la vida (a això se li sol dir “comunió espiritual“). Estem convençuts que, per aquest mitjà, Déu ens donarà la seva gràcia per continuar vivint com a seguidors de Jesucrist. Aquesta circumstància ens convida també a adonar-nos de la importància de l’Eucaristia. Quan ens és fàcil accedir-hi, moltes vegades la descuidam o la vivim distretament. Tant de bo aquest temps d’absència de celebracions ens porti a valorar més el regal que suposa poder celebrar com a comunitat cristiana l’Eucaristia.

Podem també ajudar-nos dels materials que hi ha per pregar amb la litúrgia i viure amb tota l’Església aquests dies de Quaresma. A la web de la Diòcesi trobareu les seccions “Prega i reflexiona” i “Celebrar Quaresma en família” que us poden ajudar; però també podeu cercar altres materials que us serveixin per viure interiorment aquest temps. Tenim també belles i tradicionals pregàries, que podem resar en aquests dies, com el Sant Rosari i l’exercici del Viacrucis. I que bo seria fer-ho en família!

Potser ens toqui també viure la Setmana Santa a la intimitat de el cor. Fem l’esforç perquè no sigui una Setmana Santa buida. Potser no puguem participar en la Missa ni sortir a la processó, però ningú ens pot arrabassar la vivència del misteri central de la nostra fe, que és la mort i resurrecció del nostre Salvador.

4.- Una oportunitat per a l’exercici de les virtuts

L’exercici de les virtuts ens ajuda també a créixer interiorment. Aquest temps de viure aïllats a casa nostra ens brinda l’oportunitat de descobrir, entre d’altres, el valor de l’austeritat. Tot d’una ens hem vist obligats a suspendre les nostres recarregades agendes i hem descobert que es pot viure sense anar al cinema o a el teatre, sense discoteques, gimnasos o viatges. Es pot viure una vida més sòbria i senzilla, sense tantes despeses supèrflues que solem fer. Això ens ajudarà també a apreciar les petites coses que la vida ens ofereix: el goig d’estar amb la família, un passeig per la platja o un bon àpat amb els amics.

La convivència prolongada amb la família, de vegades en espais estrets, ens demanarà sens dubte exercir altres virtuts com la paciència, la comprensió i, sobretot, la caritat. Si els aprofitam bé, aquests dies poden ser una oportunitat per créixer en l’amor, que “tot ho lliga i perfecciona” (Col 3, 14).

5.- Solidaritat

Durant aquests dies estem contemplant nombrosos gestos de solidaritat, que ajuden a humanitzar el nostre món. Són moltes les persones que vetllen perquè tot funcioni i perquè disposem dels serveis mínims. Hem vist també gestos extraordinaris de generositat amb els altres. A tots ells hem d’aplaudir.

Hem de seguir mantenint l’esforç per atendre a tots, especialment als més febles. Amb raó les nostres Càritas han posat el cartell de “no es tanca“, perquè són moltes les persones que segueixen necessitant la nostra ajuda.

Hem de preparar-nos també per al que ens espera una vegada que acabin aquestes setmanes d’aïllament, perquè em tem que les conseqüències econòmiques poden ser molt greus, la qual cosa provocarà pèrdua de riquesa i de llocs de treball. Moltes persones a la nostra illa, que necessiten del turisme per subsistir, es poden veure afectades. També molts altres que vénen a treballar durant la temporada estival. Posem en marxa “la imaginació de la caritat” per a pensar com podrem atendre’ls.

I no oblidem mai a tants germans nostres que pateixen en diferents llocs del món. La crisi que vivim no ens pot portar a tancar-nos en nosaltres mateixos. No som el centre del món. Els refugiats, les dones maltractades, els fillets famolencs, les persones que veuen violats els seus drets fonamentals… tots ells segueixen estant aquí. Cada un d’ells és un germà que reclama ajuda.

 

6.- Gratitud

Un altre sentiment que brolla aquests dies és el de gratitud. És bo sentir-ho i viure-ho junts, perquè ens fa créixer com a societat. És emocionant escoltar els aplaudiments que cada tarda s’ofereix a el personal sanitari. Però podríem afegir a moltes altres persones que segueixen vetllant per nosaltres, que s’exposen a la malaltia pel bé de tots.

A aquesta llista desig afegir els noms de molts sacerdots, que des del primer moment han estat a disposició de tots per ungir un malalt, confortar els pobres o atendre a qui té una necessitat material. Em consta que molts s’estan esforçant per mantenir el contacte amb els feligresos, aprofitant les noves tecnologies i les xarxes socials. A ells, per tant, vagi també la nostra gratitud i reconeixement.

7.- Intercedir

En aquest temps som més conscients de la nostra debilitat i, per això, de la necessitat de pregar al Pare demanant que ens ajudi a superar la malaltia, que aculli l’ànima dels que han mort, que conforti a les famílies i que doni coratge als malalts. És polit pregar pensant en els altres, eixamplant el cor perquè càpiga en ell tot el món. Preguem amb la confiança que el Pare del cel no donarà una pedra a aquell que li demana un pa, ni desitja la malaltia o la mort, sinó que donarà sempre coses bones als qui l’hi demanen (Cf. Mt 7, 11). Per això la pregària ens fa viure aquests dies amb esperança i optimisme.

Per la meva banda, comptau amb la meva pregària per vosaltres, per les vostres famílies i molt especialment pels malalts. Tots ells estan molt presents en la celebració diària de l’Eucaristia. Us tenc a tots molt presents.

Ens encomanam a la protecció de la Mare de Déu, en la seva advocació de la Muntanya del Toro. Ella és bona intercessora i, com diu el Papa en la pregària que ha compost, estem segurs que proveirà perquè, “com a Canà de Galilea, pugui tornar l’alegria i la festa després d’aquest moment de prova“. Us escric en el dia de Sant Josep, que és també bon intercessor i custodi de tots nosaltres, com ho va ser del Fill de Déu.

Perdoneu si l’escrit ha estat massa llarg. Necessitava parlar amb vosaltres i, sobretot, animar-vos a viure aquests dies com una oportunitat per a créixer, com un temps de gràcia que Déu ens ofereix i  què, si ho aprofitam, podem sortir enfortits.

Amb la meva benedicció i la meva salutació més afectuosa,

+ Francesc, bisbe de Menorca

19 març 2020