“Celebrar la Pasqua del Senyor”

“Com desitjava menjar amb vosaltres aquest sopar pasqual abans de la meva passió!” (Lc, 22, 15). Aquestes paraules, que Jesús dirigeix als seus deixebles abans de la Passió, són també vàlides per a nosaltres avui. Jesús vol seure’ns a la seva taula per compartir el seu pa i omplir-nos del seu amor desbordant. En aquests dies estem “espantats i perduts”, com deia el Papa fa uns dies. La pandèmia del covid-19 ha desemmascarat “la nostra vulnerabilitat i ha deixat al descobert aquestes falses i supèrflues seguretats amb les que havíem construït les nostres agendes, els nostres projectes, rutines i prioritats. Ens mostra com havíem deixat adormit i abandonat el que alimenta, sosté i dóna força a la nostra vida i a la nostra comunitat” (Urbi et orbi, 27-3-2020). Per això, l’experiència de la nostra fragilitat pot ser una oportunitat per descobrir els valors de l’esperit i discernir què és allò que no passa, que dura per sempre. En aquests dies ens sentim especialment cridats a tornar a Déu, a confiar en el seu amor i experimentar, d’aquesta manera, la pau i serenitat que porta la seva presència en les nostres vides.

Molts cristians es demanen com serà possible viure la Setmana Santa quan no podem acudir als temples i participar en les emotives i profundes celebracions d’aquests dies i quan tampoc podrem acompanyar pels nostres carrers les imatges que veneram i que ens ajuden a introduir-nos en el misteri que celebram. Certament trobarem moltes coses a faltar aquests dies, però continua essent possible viure la Setmana Santa. És més, l’absència d’aquestes celebracions exteriors potser ens estigui convidant a viure-la amb més interioritat, introduint el nostre cor en el misteri de la mort i resurrecció de Jesucrist. Jesús continua desitjant de tot cor celebrar la Pasqua amb nosaltres. Ell espera que aquest diumenge de rams ho celebrem des del fons de cor, que el contemplem a la creu per omplir-nos del seu amor, que visquem el silenci de dissabte sant i que esclatem amb Ell de goig en el matí de Pasqua. Serà, sens dubte, una Setmana Santa diferent però de cap manera
buida. Per tal d’ajudar-vos a viure-la, us ofereixo aquestes orientacions.

1.- Alimentar-nos amb el pa de la Paraula

Ja que en aquest temps se’ns priva de l’aliment amb el pa de l’Eucaristia, no deixem de nodrir-nos amb el pa de la Paraula, en la qual està present el mateix Senyor. En l’exhortació “Verbum Domini” recordava el Papa Benet que “Crist, realment present en les espècies del pa i del vi, està present de manera anàloga també en la Paraula proclamada en la litúrgia” (n. 56). Aquest temps pot ser una oportunitat per descobrir la presència de Crist en l’Escriptura i per entrar en diàleg amb Ell, deixant que la seva Paraula ressoni en tota la nostra vida.

Podríem aprofitar aquests dies, en què disposam de més temps lliure, per llegir a poc  a poc els relats de la Passió en algun dels Evangeli o per resar amb els salms. Podem fer-ho individualment, però seria millor fer-ho comunitàriament, al costat d’altres membres de la nostra família. No oblidem que cada família és “església domèstica” (LG 11), cridada a viure, celebrar i proclamar l’Evangeli. La lectura de la Paraula de Déu i la pregària tenen un sentit especial quan ho feim units a altres cristians.

Per tal d’ajudar-vos a viure la litúrgia de Setmana Santa, des de la Diòcesi us facilitam un material senzill, que conté algunes celebracions per a realitzar en família o cadascú individualment. Al mateix temps, serà bo que us uniu interiorment a les celebracions que es realitzen sense poble a la Catedral o en les diverses parròquies. També us pot ajudar seguir les retransmissions d’aquestes celebracions a través dels mitjans de comunicació. Els que pugueu, serà bo que també reseu la pregària de laudes i de vespres (és fàcil trobar els texts a la web). Comptam també amb exercicis de pietat que han ajudat a moltes generacions de cristians, com són el “Viacrucis” i el rés de el Sant Rosari. Seria un testimoni molt notable resar en família. I no oblidem concloure sempre la nostra pregària oferint-la pels que han mort i pels seus familiars, pels malalts i el personal que els atén i pels que estan en quarantena.

2.- Créixer en l’amor

La nostra pregària ha de conduir-nos a créixer interiorment i, de manera especial, a créixer en l’amor. Sabem molt bé que tota la vida del cristià es resumeix en l’amor a Déu i al proïsme. Per això, la nostra vivència de la Setmana Santa serà sincera i autèntica si produeix en nosaltres fruits d’amor, de misericòrdia, de perdó i de comprensió. Contemplar la misericòrdia del Pare i l’amor incondicional de Jesús, ens empenyen a estimar amb passió a Déu i als servir-lo en els germans, agenollant-nos per rentar els peus de tots. Aquests dies de confinament poden ser ocasió per exercir l’amor als altres, tenint amb ells gests d’acolliment, d’afecte i de tendresa. No podem oblidar tampoc a tantes persones que pateixen i que necessiten la nostra ajuda. Durant l’acte impressionant de la benedicció extraordinària Urbi et Orbi es lamentava el Papa: “No ens hem detingut davant les teves cridades, no ens hem despertat davant les guerres i les injustícies del món, no hem escoltat el crit dels pobres i del nostre planeta greument malalt . Hem continuat impertorbables, pensant en mantenir-nos sempre sans en un món malalt”.

Tant de bo la celebració de la Setmana Santa ens condueixi a créixer en l’amor als més dèbils de la nostra societat. Els analistes preveuen que aquests dies de cessament de tota activitat tindran unes conseqüències econòmiques terribles, amb augment de l’atur i de la pobresa. Nosaltres, com a Església, haurem d’estar vetllant aquí, atents a la veu dels últims i manifestant la nostra solidaritat amb ells.

3.- Replantejar la nostra manera de viure

Finalment, crec que és molt important que aprenguem del que ens està passant. El veritable desafiament d’aquests dies terribles no és saber quan acabaran sinó si serem capaços de construir alguna cosa nova. Seria una pena que afrontàrem amb frivolitat i  superficialitat aquesta crisi sanitària, sense arribar a revisar a fons la nostra manera de viure. Seria també lamentable que ens deixéssim portar només per sentiments passatgers i no arribéssim a prendre determinacions serioses respecte de nosaltres mateixos, de la nostra relació amb els altres i amb el medi ambient, que és la “casa comuna”.

També com Església hem de viure aquests dies com una ocasió per tornar-nos a Déu.  En aquests dies ressonen en el meu cor de manera especial aquestes paraules de Sant Pau: “No passeu ànsia per res. Al contrari, en qualsevol situació, exposeu a Déu els vostres anhels en l’oració i la súplica, acompanyades d’acció de gràcies. I la pau de Déu que està molt per damunt de tot el que podeu pensar, vetllarà, com un sentinella, tota la vostra vida interior en Crist Jesús” (Flip 4, 6-7). Al mateix temps, sentim com Església la crida a la responsabilitat respecte dels altres i, per això, aquesta situació ens convida a posar-nos al servei de tots.

Per la meva banda, celebraré a porta tancada els sants misteris a la Catedral i us deman que us uniu interiorment a la meva pregària. En cadascuna de les celebracions us tindré molt presents, amb el dolor de no poder-vos veure físicament, però amb la seguretat que ens dóna saber que estem en comunió els uns amb els altres i tots units a la veritable vinya, que és Jesucrist. D’altra banda, els mitjans de comunicació de la nostra Diòcesi facilitaran que, a través dels mitjans telemàtics, pugueu unir-vos a les celebracions de la nostra Catedral.

Esperant el moment que en puguem celebrar de nou tots junts la nostra fe, rebeu una abraçada del vostre germà i pastor,