Alguna petita noció d´alemany em permet saber que la traducció d´aquest mot al “Deuscht” és “Glück”. Justament el cognom de la flamant nova Premi Nobel de Literatura d´enguany, la poetessa i assagista nordamericana Louise Glück. Primer de tot, m´ho faig venir bé –ara que van mal dades, arran la pandèmia– per retre-l´hi un sentit homenatge. De passada, penso que aconseguiré convèncer algun lector per tal que s´endinsi en alguna de les seves obres. No en sortirà pas decebut.
En segon lloc –si més no en base a la pretesa igualtat de gènere en el camp polític– ja va bé que les dones adquireixin un prestigi i/o reconeixement ben merescut en les branques literària i artística. De fet, des de 2000, la desproporció a favor del masclisme d´aquest Nobel aclapara: per cada escriptora topem amb dos escriptors. Guanyen 14 a 7. Elles personificades en- Elfriede Jelinek (2004), Doris Lessing (2007), Herta Müller (2009), Alice Munro (2013), :Svetlana Alexiévich (2015), Olga Tokarczuk (2018) i Louise Glück…..És la setzena dona en guanyar aquest guardó, que ha distingit un total de 117 autors al llarg de la història. Penso que el col·lectiu femení sol tenir una percepció i un toc més melosos a l´hora de prendre la ploma. Raó de més, doncs, en contrastar un percentatge tan desajustat entre un i altre bàndol.
Els seus versos tenen l´encís de descriure –en detall– la natura, un cos, un paisatge i tota allò que s´hi afona. De la intimitat personal en fa un gest d´elegància moral, amb precisió estètica. Un carisma o valor que es troba a l´abast d´un grup ben selecte d´escritors. Al bell mig de la incertesa que ens toca viure, seva és una dita esperançadora: “al final del sofriment, m´esperava una porta”.
També –tot i que algú ho pugui trobar una mica carrincló– voldria recuperar un tast de la lletra de la mítica cançó: “Massachusetts” del grup de rock/pop The Bee Gees, en honor de la ciutat on ella va néixer:“Talk about the life in Massachusetts / Speak about the people I have seen / And the lights all went out in Massachusetts / And Massachusetts is one place I have seen.” En taralejo la melodia.
Baixant ja a nivell de propostes concretes (llibres seus), gosaria suggerir -entre d´altres-“Averno, Ararat, The wild iris i The seven ages” (traduïts al castellà). En català ha estat editada per una petita editorial valenciana “Edicions del Buc”, de la Pobla de Farnals. Ha posat a disposició dels lectors el seu darrer llibre de poemes “Nit fidel i virtuosa”, del 2014, per iniciativa de l’escriptora/traductora Núria Busquet Molist. Aquest llibre parla de la mort bo i connectant-la amb mons onírics i mítics.
Quina casualitat que l´autora ens exposi la seva opinió sobre “la felicitat vista des de la infelicitat”!. Mai no ho fa, però, des de la desesperació. Saber esperonar el personal al bell mig d´un malson que no sembla tenir aturador ni data de caducitat –a curt termini– té molt de mèrit, al meu entendre.
La proppassada diada de Sant Jordi no ens va ésser possible celebrar una “diada del llibre” en circumstàncies normals. Ningú no ens exclou, tampoc, que la dissort es perllongui més enllà de la de l´any 2021. Malgrat tots els entrebancs, l´axioma del “voler és poder” és raó de més i pren embranzida màxima envers la voluntat de tots aquells que realment mostrin interès en llegir-la.
En qualsevol cas, la felicitat no l´hauríem de veure com un objectiu sinó com un camí. I l´hem de construir dia rere dia, La darrera Nobel de Literatura ens en marca la via… “Mögen wir Glück haben” /”Que tinguem sort”, que ens cantaria en Lluís Llach ! En un sentit ampli i com a sinònim, “Glück” té aquesta altra accepció.
