“Que inventin ells!”

Una de les notícies de la setmana ha estat que el primer satèl·lit cent per cent espanyol s’ha perdut a l’espai. Els mitjans de comunicació nacionals, ferits en l’orgull, ho han explicat d’aquesta manera resignada: “Fracasa el lanzamiento del cohete con el satélite español Ingenio a los ocho minutos de despegar: ‘La mision está perdida’”. O: “El cohete Vega que lo transportaba desvió su trayectoria por una anomalia aún por determinar. El proyecto costó 200 millones de euros y suponía un hito para la industria nacional”.

No ens ha d’estranyar que passin aquestes coses. Hauríem de ser més llegits. Ja ens va deixar avisats, influït per sant Agustí, l’africanista Miguel de Unamuno a El pórtico del templo (quines connotacions amb Blade Runner!): “ROMÁN.- Inventen, pues, ellos y nosotros nos aprovecharemos de sus invenciones. Pues confío y espero en que estarás convencido, como yo lo estoy, de que la luz eléctrica alumbra aquí tan bien como allí donde se inventó”. Aquestes paraules van provocar la reacció del filòsof Ortega y Gasset que es decantava per Europa i pels seus valors i que s’han acabat imposant a Espanya.

Es veu que la llum elèctrica pot il·luminar la bombeta d’una taula braser però no pot travessar les capes –atmosfera, termosfera, exosfera- que ens separen de l’immens espai exterior. Crec com Miguel de Unamuno que els espanyols no estan fets per inventar. No hi estan fets ni en volen saber res d’aquesta tasca descomunal. Que inventin ells i ja ens aprofitarem dels seus invents. Els espanyols són conquistadors, herois, seductors, depredadors, escriptors, pintors, toreros, artistes, cantants, folklòrics, religiosos, músics…, però d’inventar, res de res. Quants premis Nobel té Espanya? De literatura, uns quants i de bons. Juan Ramón Jiménez és el meu preferit encara que n’hauria pogut tenir més: Federico García Lorca, sobretot. Però en l’àmbit científic on es produeixen els invents? Em sembla que un: Santiago Ramón y Cajal. Premi Nobel de Medicina i de Fisiologia l’any 1906. Han passat més de cent anys i, des de llavors, cap més. Així, per què no hem fet cas durant aquest temps a Miguel de Unamuno que també va fer prou mèrits per rebre el Nobel de Literatura? Quin sentit té enviar un satèl·lit a l’espai si sabem del cert que no hi arribarà mai? Segons l’antic ministre d’afers exteriors del govern espanyol José Manuel García-Margallo, els únics que estan destinats a vagar per l’espai exterior són els catalans si un dia s’independitzen (déu no ho vulgui). Els espanyols, de peu a terra. No només és l’espai. També és l’aigua salada. Com aquell qui diu, la mar. No es va enfonsar el submarí de l’Armada espanyola? Vull dir, és va enfonsar i va ser incapaç de surar, de tornar a la superfície? Així ho va explicar el diari francès Le Monde: “A causa d’un error de càlcul, quatre submarins últim model construït per a l’Armada espanyola seran massa pesants per navegar. No obstant això, ja s’ha pagat un dipòsit de 530 milions d’euros al constructor d’un contracte per valor de 2200 milions d’euros”.

Si els espanyols són incapaços de posar un paracaigudista en terra –mesquinet, es va quedar enganxat en una farola-, com es pot tenir la pretensió de posar un satèl·lit a l’espai? Cadascú ha de conèixer les seves pròpies limitacions i ser-ne conseqüent. Aquesta hauria de ser la lliçó. Però no us penseu. Mentrestant, a Catalunya, el govern format per dos partits independentistes ha fet un ridícul espantós també amb la tecnologia que no havien inventat. Va veure com es col·lapsava el web dels ajuts oferts als autònoms en pocs minuts. I és que ja ho diu una cançó del grup musical valencià d’arrels tradicionals Al Tall: “Això és Espanya / que quan més te l’espolses / més se t’arrapa”.

Que inventin ells! Que de la corrupció, de la repressió, de la manipulació, de la injustícia ja ens en cuidarem els espanyols.