“A preu fet”

Els mitjans de comunicació van ben enfarinats, de fa dies. La neu i les baixes temperatures han fet estralls. És en aquest punt que em ve a la memòria la postura de força polítics. Mentre son a l’oposició, demanen la lluna en un cove. Ja no cal tibar d´hemeroteques… Si l´posició és d’esquerres, li foten una bona batussa als conservadors criticant l´empatia nul·la envers les classes més necessitades. Quan arriben a la trona, passen de tot i miren en una altra direcció. Llavors entenen que no cal parlar de cap urgència.

De fa gairebé set anys, sentim la barrina “populista”, matussera i hipòcrita de la claca Podemos. Sobretot són ells els qui fustigaven els governs dels tals Aznar i Rajoy. Entre PP i PSOE fan veure que són oponents, però –amb l´alternança– es tapen mútuament les vergonyes. On és allò de prendre mesures expeditives contra les companyies elèctriques per a obligar-les a baixar preus?

Fa un any que són al govern espanyol, col·ligats amb els “sociates”. D´aleshores ençà, no han mogut un sol dit. No tan sols els rebuts no han baixat gens ni mica sinó que els han apujat estratosfèricament. Prenent com a referència els països del nostre entorn, som un dels punts on l’electricitat és més cara…

…Amb l´afegitó o insult vergonyant de veure encabits –al grup d´assessors d´empreses de llum i gas– a gentussa de mala mena com en José Montilla, Felipe González i José Mª Aznar. Quina barra que els seus emoluments ultrapassin la minuta dels 200.000 €/any ! Callen com a podrits. S’amaguen per no haver de respondre davant dels qui els van votar en creure que serien polítics de fiar. En la legislatura anterior –fa tres anys– una nevada no tan gran com la d´ara, va atrapar més de 3.000 vehicles a l´autopista AP-6. Només cal anar a Internet i sentir la vaguetat de les explicacions  donades pel llavors ministre de l´interior (Juan Ignacio Zoido, del P.P). Arribà a defensar una gestió impecable de l´entrellat. Quins pebrots !

A peu canviat –vull dir, amb un govern de signe oposat– tenim ara en José Luis Ábalos (de transports, mobilitat i agenda urbana). Un per l´altre, si fa no fa tot molt semblant. Desvergonyiment, passotisme, xerrameca, passada d´”encenser” i bona nit i tapa´t !

El Coronavirus els va enxampar amb els pixats al ventre. Totalment incapaços de respondre eficaçment a res. El temporal de fred i gel que van anunciar els experts d´oratge els trobà amb una mà davant i  l´altra, darrere. No han dut a terme cap gestió amb elèctriques i gasístiques per respondre a les demandes de la gent. Unes persones amb mitjans minsos o nuls per a tibar de calefaccions i/o estalvis.

El sector automobilístic ha sofert una sotragada molt favorable envers la potenciació dels vehicles híbrids i dels elèctrics. Em pregunto, però, si tothom té cotxe… A banda que, primer de tot, haurien d´ésser les persones que no les màquines.

Davant dels protocols del toc de queda, recordo la pregunta d´un periodista a autoritats catalanes sobre la gent que malviu al carrer (el problema del “sensellarisme”). La resposta fou –més o menys– que “tot ho tenien previst”. Encara sort que entitats del tercer sector i ONG´s tingueren cura de lliurar-los un certificat que n´acredités la manca de recursos. Altrament, haurien tingut la barra de multar-los.

És hora –d´una punyetera vegada– que s´emprengui, sense un sol dia més de dilació, una reforma del sector elèctric en profunditat. Això seria prendre´s seriosament l´assumpció de responsabilitats i d´acord amb les polítiques de transició ecològica que exigeix la U.E.

La crisi econòmica que se´ns presenta és d´escàndol. Mentrestant, una coalició entre un govern socialista i un populista  promou reformes sectorials –que no prioritàriament socials– per tal de beneficiar una gran majoria. De manera puntual, per exemple, de cara a la gent que no pot pagar llum i calefacció, davant “l´atracament” dels rebuts.

Ací no s´hi escau un estirabot de l´estil “que els pentini la iaia”. De forma grollera -i en majúscules–“que se´n vagin a fangar”. O “a cagar a la via”. No res a dir, senyor Pablo Iglesias? “Missing in action”. Ni tan sols se sap on para.
…………………………………………