“A s’atenció del PP de Menorca”

Des des Cs Menorca hem llegit, sense màcula de sorpresa, que la Sra. Sugrañes, presidenta el PP de Menorca, demana unir es centre-dreta per recuperar ses institucions menorquines. I des de sa nostra perspectiva entenem que recuperar significa tornar a tenir allò que te pertany, però també entenem que sa pertinença la donen i la lleven es votants a ses eleccions i també que ses escissions dins es partits es produeixen quan ses coses, per lo que sigui, van malament de forma interna.

Un exemple nítid de lo que deim és Vox, que sí és una escissió del PP, sa branca més a la dreta del PP que va emprendre democràticament es seu camí ja fa uns anys. Lo que també consideram exemple nítid igualment, és que Cs no és una escissió de ningú, que tenim ADN propi. De fet, ses polítiques liberals, per definició, trien es seu camí sense que ningú lis digui per on transitar, ja que està clar que es centre és allò que tothom vol fer-se seu però que molt pocs, en aquest país, han conseguit.

Podem estar d’acord amb s’opinió sobre sa mala gestió de ses administracions municipals i insulars i fins i tot que no són extrapolables uns resultats electorals d’una comunitat autònoma, o de vàries, an es devenir de ca nostra, on es vot, sense cap dubte, s’otorga en un tant per cent molt elevat, a ses persones que conformen una llista, principalment pes seu cap de files. Ara bé, si de lo que es tracta és d’aunar esforços, seria interessant saber si sa “proposta” del PP (que és a nivell nacional, la Sra. Sugrañes no ha inventat res) implica a Menorca juntar forces de pensament liberal amb forces de pensament únic, ja que no hi ha res més enfora des liberalisme que ses polítiques d’extrems, aquelles que diuen “o estàs amb jo o ets enemic meu”. Ciutadans no té enemics més enllà des que volen sa desintegració d’Espanya. Aquesta és sa nostra única línea vermella.

També ralla, la Sra. Sugrañes, d’aprendre dets errors comesos. I hi esteim d’acord. Com a mostra, sa dimissió del Sr. Rivera després d’un fracàs electoral sense pal·liatius. No mos ficarem en com ha de gestionar uns mals resultats un partit que no és es nostro, però creim que no es pot anar de derrota en derrota fins a sa victòria final sempre amb ses mateixes cares i que qualcuns perfils és millor baratar-los (purament per desgast si així es vol entendre). Què hi ha apatia en es ciutadà? Què hi ha actitud contemplativa en es membres dets equips de Govern (entenem que de forma genèrica)? Pot ser tengui raó, segurament, i precisament perquè en lo primer noltros hem fracassat recentment amb es nostro electorat que majoritàriament s’ha quedat a casa hora de votar, és lo segon que hem de saber canviar. Lo primer és fer feina per s’administrat des de s’oposició, que és on ara mos toca estar i que és on es poble en es seu dia mos va enviar.

Fer-ho conjuntament? Creim que aquestes coses se diuen més de cara a sa galeria (o pensat que una cosa és teua i la pots moure an es teu gust) i amb mires ja d’unes noves eleccions, posant per davant aquests interessos particulars an es realment importants com són sortir de sa pandèmia sanitària i de sa crisi econòmica que tots patim. Sa política i es partits polítics són una eina per transformar sa societat i per posar-se a disposició d’aquesta,  no una empresa de col·locació (de fet, es nostros càrrecs interns són aquells que mai han demanat una cadira –quina diferència més substancial amb altres formacions-) i ses estratègies han de ser de portes cap a dintre, no cap a defora, açò és tendenciós, poc humil i canta massa. Per tant, no és es moment i sobre tot, no són ses formes, d’arribar a un port comú, ja que per entener-se entre dos (o es que siguin), primer han de rallar aquests dos i no emprar es mitjans de comunicació afins per mostrar clarament unes cartes que són només d’una baraj”A s’atenció del PP de Menorca”a. Noltros sabem jugar amb dues, amb sa baraja de la dreta i amb sa baraja de l’esquerra, en ambdós casos moderades. I per açò, por mos fa quan sentim lo de ses solucions immediates. Sa immediatesa sòl anar de sa ma des populisme i no hi ha res més enfora des populisme que aquells que, per principis, tenim en es pacte sa nostra raó de ser. I per pactar, s’ha de rallar, no entendre que tal o qual vot et pertany per temps indefinit. Aquesta errada ja mos la coneixem i veim que encara es repeteix… novament. Eternament?