Skip to content

“Maig humit fa el pagès ric”

Un artículo de Josep Ballbè i Urrit

"No està de més, però, ésser prudents, recordant un adagi ben adient: “fins el quaranta de maig, no et llevis ni un drap".
"No està de més, però, ésser prudents, recordant un adagi ben adient: “fins el quaranta de maig, no et llevis ni un drap".

Demà ja el tenim ací. Tal vegada estem més acostumats a la dita del “maig, cada dia un raig”. Fins i tot “una flor no fa maig, ni una gota un raig”… O “no és bon maig el que no deixa la bassa plena”. Malgrat tot, després d´un hivern cru –tot i que més aviat sec– Déu n´hi do l´aigua que hem vist les primeres sis setmanes de primavera ! Ara, a més a més, encara millor: “al mes de maig, plou de raig a raig”.

Van contents els senderistes que pul·lulen per la muntanya. Sobretot si cerquen espàrrecs. Els boscos tenen una millor presència, amb una tonalitat verda i bonica. Paral·lelament, “pel maig, els caragols a raig”. Amb l´encís afegit que “maig arribat, un jardí a cada prat”. I també “maig arribat, hivern acabat”. No està de més, però, ésser prudents, recordant un adagi ben adient: “fins el quaranta de maig, no et llevis ni un drap. I, si el temps és inoportú, fins el quaranta-u”. En tot cas, podem anar pensant en treure la pols de bona part de la roba d´estiu. De ben segur que fa olor de productes anti-arna.

Vist des d´una altra vessant, la millora climàtica i la puja termomètrica allunyen els estats d´ànim depressius i tristos. La visió d´un mantell de flors al camp i la collita de productes tan suggerents com una bona mel o unes cireres ben rogenques fa esclatar la joia i l´autoestima. “La mel de maig, la reina de les mels / Les cireretes, d’una a una pel maig. I, pel juny, a grapats”.

“Abril ploraner, maig rialler”: tant de bo que, enguany,  ´escaigui del tot aquesta dita ! Amb aproximadament dos anys de cert confinament i restriccions derivades de la pandèmia, tothom té ganes d´esbarjo, eixida i gresca. Tanmateix, una setmana després d´una diada del llibre prou passada per aigua, reivindico el bon regust de més estones de trobada –en solitud– amb la companyia d´un bon llibre. Ens hem de deixar amarar molt i molt més per la humitat del seu contingut. Malauradament, són molts els qui s´han malacostumat a viure immersos en el brogit d´un constant anar amunt i avall, perquè sí. Sense cercar estones de profunda reflexió personal i pausa mental.

Casualment el mes s´enceta amb “la festa del treball”. Se´ns convida a valorar/defensar les fites laborals assolides. Sabent combinar aquesta tesi amb el nodriment de l´esperit, tot anirà millor. La riquesa no ens ve donada per més diners. Sovint, convé carregar piles.


Deja un comentario

Your email address will not be published.