“Hiroshima i Nagasaki”

Fins i tot aquel que passa de l´actualitat, no li interessa la història o  mai no agafa un llibre, sap quelcom del tema. El títol és eloqüent: els  dies 6 i 9 d´agost de 1945, aquestes dues ciutats foren  bombardejades amb bombes atòmiques/nuclears. Allò marcà la fi de  la 2ª guerra mundial, la rendició de Japó i “l´execució” d´unes 180.000  persones. Sense oblidar uns 130.000 ferits i les seqüeles de càncers,  leucèmies i altres trastorns entre els supervivents, d´aleshores ençà. 

Després d´aquella barrabassada atroç, tots teníem dret a escridassar  els governs amb un fortíssim “never more”. Pensàvem que el món en  prendria nota. Que uns fets tan abominables mai més no nodririen el  contingut dels “mass.media”. Fins que, el proppassat 24 de febrer  d´enguany, un Vladimir Putin egocèntric, psicòpata, maldestre,  repel·lent i matusser ordenà l´esclat de la guerra d´Ucraïna.  

Des d´aquests epítets, la irresponsabilitat cal fer-la extensiva als  dirigents d´organismes com l´ONU o la U.E. No ésser capaços,  gairebé mig any després, d´aturar el conflicte els incapacita del tot. Lluny d´atiar la maquinària de l´entesa i el diàleg, es limiten a  incrementar la tensió enviant més armes a la zona de marres. Per  damunt de tot, els preocupa més salvar l´economia i que la producció  de les empreses que fabriquen aquest tipus de material no pari. 

Mentrestant, a nivell espanyol, sentir declaracions com les de la  ministra de defensa (Margarita Robles) em sotragueja. Avantposar el  manteniment de llocs de treball en indústries del sector a cloure un  conflicte tan esfereïdor com aquest –en ple segle XXI– és vomitar  pólvora, odi, rancúnia i nul·litat de sentiments. Quina vergonya ! No  ens mereixem aquesta classe de polítics.  

Llàstima que la dita llatina del “homo homini lupus” s´escaigui  plenament en aquest entrellat ! Passo d´ells i de la seva parentela.  Ja s´encarregarà la història d´adjudicar-los el reguitzell d´adjectius  abominables que es mereixen (uns i altres). Em segueixo preguntant 

on és el progrés de la humanitat. Faig meva una frase d´en Groucho  Marx: “que aturin el planeta, perquè me´n vull baixar”. …Un darrer  estirabot: Déu no vulgui que li atorguin el “Nobel de la Pau” al Josep  Borrell o a l´Antonio Guterres! Als responsables de la política exterior  europea i secretari de l´ONU, els hauria de caure la cara de vergonya.