Skip to content

“Deure i no pagar és tan antic com pixar”

Un artículo de Josep Ballbè i Urrit

"Convé insistir en el fet que freguen la barbaritat de 45.000 milions d´euros".
"Convé insistir en el fet que freguen la barbaritat de 45.000 milions d´euros".

Mai les administracions del país no havien estat tan endeutades com ara: 1’475 bilions d´euros (amb xifres publicades del Banc-Espanya). El tema és gravíssim. Més, quan el BCE aplica polítiques d´enduriment als seus socis. Just quan vivim un repunt immens de la inflació i els tipus d´interès pugen. Un 116’8% del PIB que hauria de fer posar les mans al cap la cúpula econòmica del govern !

En aquesta conjuntura, el president Sánchez dóna pals de cec. Sóc del tot contrari a l´impost a la banca. Primer, cal exigir els ajuts del FROB arran la crisi de 2008 (no retornats). Convé insistir en el fet que freguen la barbaritat de 45.000 milions d´euros. Després, ja m´explicarà com “controlaran” que les entitats no ho repercuteixin als clients. Una altra pregunta: quan –i de quina manera– encetaran una forta campanya d´estalvi, apretant el cinturó de la maquinària funcionarial i burocràtica ? Ja n´hi ha prou de demanar esforços i plantejar retallades al poble…, quan els de dalt malbaraten el diner de forma escandalosa. Sense anar gaire lluny, va essent hora d´eliminar tot el parc mòbil de cotxes oficials. Ajustar els sous dels polítics a xifres coherents i no insultants. Deixant de “provocar” fent servir –per les vacances i desplaçaments del president– un Falcon.

Tot plegat no és cap manca de respecte. Tan sols és ficar el dit a la nafra i dir les coses pel seu nom. Si els cou, que es gratin ! Algú ha de dir-ho… En el benentès, que la tan refregada expressió de “l´estat del benestar” se´n va a Can Pistraus. Quin import de pensió els quedarà a les noves generacions quan es jubilin ? Potser ara entenc la dèria en parlar –una i mil vegades– de la necessitat de contractar plans de pensió personals. Al pas que anem, en un supòsit que aquestes xifres fossin d´una empresa del sector privat, fa molts anys que haurien presentat concurs de creditors. Som en fallida !

Fent anar el manubri d´emetre deute públic a tot drap, el globus rebenta. Qui n´assumirà la responsabilitat ? El proper govern que pot ésser d´un altre signe polític ?.Auditar/fiscalitzar seriosament els comptes públics és matèria urgent. Recordo com l´anterior govern del PP –presidit per un nefast Mariano Rajoy– “atracà”/buidà el 90% de la guardiola de les pensions:. De màxims de 66.815 milions d´euros (a tancament de l´any 2011), retrocedírem a 8.095, sis anys més tard. On s´és vist aquest desvergonyiment i aquesta flagrant ineptitud?


Deja un comentario

Your email address will not be published.