Skip to content

“Per l’octubre el temps renega”

Un article d'en Josep Ballbè i Urrit


Ja tenim encetat un nou mes. El pmer del darrer trimestre de l´any. I “diu el pinsà, quan vel´octubre, quin fred farà”. D´uns anys ençà, hem  d´estar pendents dels “partes” d´oratge de l´egarenc Francesc Mauri  o dels seus col·legues Tomàs Molina, Eloi Cordomí o na Gemma  Puig, entre d´altres. El tan manit canvi climàtic ens té acostumats a  festejar la castanyada en màniga curta, amb el suport d´una jaqueta.  El temps está boig. Això sí, “a mig octubre, prou llampuga / el fred  d´octubre fa créixer la llana / i dels fruits de l´octubre ningú no en viu”. 

Els tarotistes diuen que “de llunes, la de gener i la d´octubre, també”.  Un text amb un nuli ben curiós. Si més no, perquè cada cop són més  els qui creuen –a peu clucs– en les referències zodiacals. De fet, val  a dir també que “de l´aigua de l´octubre i del sol de maig, en neix el  blat”: un aliment bàsic. Molt més., ara que les serrells de la guerra  d´Ucraïna –primer productor mundial de gra– ens el posa tan car. 

“Les ventades d´octubre porten els ocells i maten l´oruga”. De pas,  faran bé en teledirigir els núvols. Si més no, de cara a garantir pluja  que ompli els pantans i redreci els estralls de la sequera i les  restriccions. Des d´ací, aprofito l´avinentesa per a convidar els  creients, adreçant precs i novenes a les tres Verges del mes (Roser,  Begonya i Pilar), com aquell que fa vots orientats a arranjar situacions  de forta preocupació, pandèmia o qualsevol mal. Alhora ho agrairan  els boletaires, Santa Teresa, moixonera que ompliran llurs cistells  amb moixernons, llenegues, carlets, rovellons, ceps, groguets,  camagrocs i altres espècies. 

Som davant d´unes mes que sovint no saps per on agafar-lo. De  vegades, des d´una imprevisió absoluta. Faig aquesta afirmació amb  total respecte de cara als qui avancen previsions telemàtiques. Aquestes, també els convé saber-les per part dels caçadors. Tot i  que, “en octubre, Sant Francesc: ves-te´n a caçar i no tornis, si no  caces res”... I per part dels ornitòlegs, que se´n recorden d´un altre  adagi prou conegut: “Santa Teresa moixonera” (es diu perquè la seva festa de Santa Teresa –15 d’octubre– s’escau en ple temps de passa  o migració d’ocells). En tot cas, m´encisen les tradicions i la  paremiologia ! En un món tan tecnificat, advoco per recuperar vells  costums. Ens hem de desempallegar d´aquesta dependència tan punyent. Dit això, benvingut octubre ! 


Comment

  1. … interesante artículo que informa de los usos y pautas del parenóstic de las gentes del campo, tan cultas ellas en lo suyo de fauna, flora y meteorología… y tan inocentes y crédulas en cuanto a la comida de coco de la iglesia y sus santos a los que hay que dorar la píldora… supuestamente… y como tal, aprovecha para hacer apologética de que hay que rezar y tonterías de esas, estropeando a la postre lo que decíamos de un buen artículo que era a priori…

Deja un comentario

Your email address will not be published.