“60 anys del Vaticà II”

Avui s´acompleixen 6 dècades des que es va inaugurar –per part del  Papa Joan XXIII– el Concili Vaticà II. Es pretenia modernitzar les  estructures de l´església. Alhora, l´esperit i les formes de presentar el  missatge evangèlic a la societat del moment. Intentant analizar-ho  amb mentalitat oberta i crítica, tot sembla indicar que resta molta  tasca pendent. Segons com escrigui el què penso, ja m´espero  alguna tibada d´orelles. Provindrà –com altres vegades– de certs  estaments de la cúria no gens acostumats a que se´ls digui ni piu. 

Trobo a faltar moltes coses. Gairebé ho resumiria, sobretot, en un  tarannà molt més humil i receptiu. A nivell dels entorns per on em  moc, no puc acceptar algun “trasllat” sospitós” d´alguns preveres fora  de la diòcesi, per pura venjança. Dit d´una altra manera, segueixo  enyorant una plena aplicació del famós “aggiornamento”. Un terme  italià que no equival pas a ajornar, posposar o endarrerir mesures.  Ans al contrari, ve referit a actualitzar al nostre temps els esquemes  de presentació del missatge cristià. Òbviament en un munt de camps.  No essent així, la pròpia laïcitat de la societat anirà menjant terreny a  la institució. Així, els ratis d´assistència a la litúrgia –on es refresca  la via catequética– anirà perdent pistonada… Avui, la fe continua  essent la mateixa. Tot el que l´embolcalla ha patit canvis  espectaculars. Mentrestant, el que no s´entén rau en que et trobis  preveres que s´estimen més no canviar res. Es quedaran sols. En el  rerefons, no tinc el cap precisament en tesis properes al terme de la  “teologia de l´alliberament”. Essent procliu a alguns dels seus punts,  ho contraposo –entre d´altres– amb capellans i bisbes ancorats en  postures immobilistes. O, fins i tot, polititzades (tant en clau  tradicionalista o independentista). Cap d´ells no em fa el pes. 

La meva església ha de procurar per la pau, la justícia i el bé comú.  Principalment entre els més desfavorits.Tot el demés són falòrnies i  pèrdues de temps absurdes. No essent així, seguirem immersos  entre llums i ombres. Entre febleses, ambiguïtats i mancances greus. 

Al meu entendre, el seguiment de l´evangeli passa per la conversió i  la capacitat d´entrega al proïsme. En la societat actual, fa més falta que mai. Fem per recuperar i potenciar –com cal– l´esperit d´aquell  concili ! Mai no podem deixar de conrear. Tal vegada la collita sigui a  termini més llarg. Això, tanmateix, no ens pot frenar. No defallim !