Dia trenta de novembre, darrer dia de mes, va entrar una coa-rotja dins ca nostra. Encara no feia fred però tal vegada l’intuïa i va venir a cercar l’escalf que defora, a la intempèrie, no tindria.
La porta era oberta però les finestres continuaven tancades i el petit ocell de no més de quinze grams s’ha estampat contra el vidre gruixut cobert de saladura. He obert portes i finestres i he trobat l’animalet amb el cap davall la nevera. L’he agafat de la manera més delicada que he pogut, he sortit a la terrassa i he obert les mans. La coa-rotja s’ha envolat per damunt els arbres i m’ha donat la sensació que s’anava esfilagarsant a partir d’un fil vermell.
