Skip to content

“LA PLANTA DEL NADAL”

Un article d'en Josep Ballbè i Urrit

Flor de Navidad.
Flor de Navidad.
(Foto: PIXABAY)

Parlo de la ponsètia. El seu nom científic real és “euphorbia pulcherrima” i prové de Mèxic. Allí, tenia un gran simbolisme dins la tradició azteca. Als inicis del segle XX, sorgí la idea de postular-la com a tradició nadalenca. El motiu rau en que la seva floració es produeix a principis de desembre. Es feia servir com a remei medicinal i ofrena als déus. 4 segles abans, però, els missioners franciscans ja guarnien les esglésies amb aquesta planta. L’anomenaven “cultlaxochitl”, equivalent a “flor de l’estrella”. També se la coneix, a més, com a flor de Pasqua, pastora, flor de nit bona o pascor. Es fa servir com a arbust (en jardineria) i, sobretot, com a planta ornamental. Té les fulles dentades i combina el color verd amb el vermell. Alhora, amb rosa, blanc verdós o blanc groguenc.
L’any 1825, Joel Roberts Poinsset (1er. ambaixador ianqui al país, de 1825 a 1829) quedà encisat per la seva bellesa. Essent un gran aficionat a la botànica i copsant el caliu que atorgava a carrers i edificis, en prengué uns esqueixos. Els va enviar al seu hivernacle de Greenville, a l’estat de South Carolina. Quan cessà com a diplomàtic, es dedicà al seu conreu, prenent la tradició de regalar-la als amics, uns dies abans de cloure l’any. D’ençà de la seva mort (12 de desembre de 1851), USA commemora el mateix jorn com a “dia nacional de la ponsètia”. Fins al punt que.  –allí i al Canadà–  n’és el principal cultiu floricultural i la planta que més es ven (en test) en ambdós països. La facturació anyal ultrapassa la xifra dels 250 milions de dòlars.
Amadeu Carbó –al llibre “Celebrem el Nadal”– explica que el galzeran, la molsa, el tió, l’arbre, el boix grèvol i la ponsètia han esdevingut elements vegetals que recorden l’abundància, la bona sort i l’esclat de la natura. Per això, es diu que porta bona sort i regalar-la és una forma de desitjar èxits.
Pels nostres verals, molt donats com som a la superficialitat, són molts els qui preveuen llençar el test al contenidors, passat Reis. Sobretot en creure que dura poques setmanes. És delicada pel que fa al tema del reg. Potser el millor és fer-ho mitjançant el sistema d’immersió, sempre que el test tingui forats de drenatge al fons. S’omple el plat i la planta ja absorbeix l’aigua justa i necessària.Se li deixa uns 10 minuts, ja que no és bo mullar les fulles en excés. Si les fulles cauen o es tornen blanques, de ben segur que hi ha excés d’aigua.
Per contra, si estan alicaigudes i muden a tons grocs o marrons, vol dir
que la planta s’asseca i vol més aigua…O que es trova a prop d’una font
de calor o que la claror solar en excés l’ofega.


Comment

Deja un comentario

Your email address will not be published.