“Perdut i sense objectius”

Per desgràcia aquesta vida plena de canvis en algun moment ens pot portar a viure sentiments d’ofuscació. Pot portar-te a sentir-te perdut i sense objectius. Els camins semblen inexistents o simplement no tens ganes de caminar-ne cap. Li dones poca importància a les coses o sents que no les tenen. Tal vegada el primer que hauríem de fer és relaxar-nos. No saber o no voler triar cap camí tampoc és una cosa de vida o mort. A vegades saber descansar és bo. Posar-se metes petites i realistes està molt bé. Aconseguir petites metes sempre ens dona ànims. Encara que sembli impossible a vegades els canvis porten noves oportunitats. Una altra cosa important és no tenir pressa per anar-se’n d’aquesta situació. M’explicaré millor. Evidentment, un no vol estar ni sentir-se així, però tenir pressa per anar-se’n d’aquesta situació ens pot generar aclaparament i ansietat. Tal vegada mereix recordar la saviesa popular reflectida en els refranys que diu: “No hi ha mal que duri cent anys” pel que, encara que sembli la situació inacabable, acabarà per canviar. No et deixis portar per la desesperació. Mira de distreure’t amb nous entreteniments o experiències que puguin resultar positives per a tu. Busca suport emocional en persones pròximes en les quals puguis confiar. Celebra els èxits per petits que siguin. Recorda que si aquest sentiment et supera, sempre pots demanar ajuda a un psicòleg.