L’abocament de salmorra de dessaladora, l’extracció de fangs amb presència de metalls pesants o la major ocupació de làmina d’aigua, són aspectes que preocupen del projecte de reordenació de la colàrsega del port de Maó. El GOB hi ha presentat al·legacions.
Salmorra a una zona sense renovació d’aigua
El projecte seleccionat per Autoritat Portuària per gestionar la concessió nàutica de la colàrsega de Maó inclou la previsió de dues dessaladores, que esperen generar 43 m3 diaris d’aigua. És habitual que les dessaladores que funcionen per membrana generin 55 litres de salmorra per cada 100 litres d’aigua de mar processada. En conseqüència, es pot estimar que cada dia es generaran 52,5 m3 d’aigua amb salmorra. El Mediterrani sol tenir una mitjana de 37,5 grams de sal per litre, mentre el rebuig d’una dessaladora arriba a concentracions superiors a 70 grams.
Quan aquesta aigua es abocada al mar, la seva major densitat fa que tendeixi a anar al fons i que acabi afectant les comunitats que hi viuen. La zona de la colàrsega és la més retirada del port de Mao i, per tant, la que menor nivell de renovació experimenta, només alterada en cas de pluges que arribin des del torrent.
El GOB ha demanat un estudi de valors naturals de la zona i una actuació de seguiment ambiental per analitzar l’evolució de la vida marina a l’indret de la colàrsega.
Així mateix, no es detecten en el projecte mesures correctives ni preventives en aquest sentit. S’han demanat actuacions per a reduir la concentració de sals abans de l’abocament, amb dilucions prèvies amb aigua de mar.
Fangs que han de quedar confinats
El projecte preveu devers 2.500 m3 de dragatge tant de la zona de concessió com de l’espai immediat al torrent. Tot aquest espai va ser afectat fa dècades per abocaments directes d’aigües industrials, majorment bijuteres. Així mateix, la zona es troba just al davant de la central elèctrica que abasteix Menorca.
L’aplicació de les Directrius per a la caracterització del material dragat ofereix com a conclusió que una part dels mateixos és de nivell B i C, per presència de coure, mercuri, plom i butilestany.
Al respecte, la normativa vigent disposa que els materials de categoria C podran ser reubicats mitjançant una tècnica de confinament en recinte emergit o reompliments portuaris, o bé de confinament subaquàtic en zones no restringides.
El GOB recorda que el port de Maó és un port natural, amb importants funcions biològiques a nivell de vida marina de l’illa de Menorca i on també es produeix marisc per a consum humà.
Per tals motius, s’ha demanat que es clarifiqui quina destinació es pensa donar als materials que es volen dragar i quines mesures es prendran de control durant l’extracció i en la destinació, atès que es tracta de materials fins difícilment controlables.
Més ocupació de la làmina d’aigua i avaluació ambiental
El projecte exposat preveu una ocupació de làmina d’aigua molt considerable, tota vegada que incorpora un nou pantalà d’embarcacions, així com instal·lacions i serveis auxiliars que generen noves plataformes.
Concretament, es preveu afegir un pantalà a la banda sud (pantalà 8), així com plataformes de flotants (pantalà muelle) per oficina de capitania, oficina de marineria, vigilància nocturna, vestuaris, dutxes i lavabos, magatzem, instal·lacions, dessaladores, equips d’emergència, gestió de residus, etc.
S’estima que les noves dotacions plantejades representen una ocupació afegida de làmina d’aigua, dins de l’àrea de la concessió, superior als 2000 m2.
La Llei balear d’avaluació ambiental diu que els ports comercials i esportius s’han de sotmetre a avaluació ambiental ordinària quan augmentin la superfície de làmina d’aigua ocupada. Així mateix, disposa que han de passar avaluació ambiental simplificada qualsevol projecte o actuació que pugui afectar els ecosistemes marins.
Atès que el port de Maó és un port natural, que actua com a important zona d’alevinatge de peixos, que ha estat espai de gran producció de marisc i que encara alberga una llista considerable d’espècies protegides, s’ha sol·licitat que el projecte sigui avaluat en les seves potencials repercussions ambientals.
