“Les pluges de fang”

Acabo de rentar el cotxe, plou i a sobre ho fa acompanyat de fang!!! Aquesta afirmació l’hem sentit i fins i tot patit alguna vegada. Entre el dia 19 i 20 de juny vàrem tenir un episodi. El cel havia perdut el color blau i tenia un color entre blanquinós i marronós. Però com s’origina aquesta pluja empipadora? La gènesi d’aquesta pluja es troba en l’arrossegament per part de les gotetes de pluja de pols en suspensió que hi pugui haver damunt nostre. Això passa sovint, però normalment no ens n’adonem massa. Sí, en canvi, aquesta pluja de fang és vistosa quan arrossega pols en suspensió procedent de la zona desèrtica de l’Àfrica.

A Catalunya ens trobem relativament a prop del desert africà del Sàhara. Quan hi ha a les capes altes atmosfèriques vents procedents del sud, la pols de la zona és arrossegada cap a casa nostra. És aquell cel d’aspecte groguenc que, de vegades, podem observar. Si tenim pluja amb aquestes condicions de pols en suspensió, les gotetes d’aigua “capturen” la pols i acaba plovent fang. En funció de la quantitat de pols, aquesta pluja pot ser més o menys aparatosa.

Algunes vegades, el contingut és tan alt que deixa tot ben marronós; d’altres vegades només són gotes que taquen lleugerament com va passar ara fa 5 i 6 dies. Aquestes precipitacions sempre han existit, ja que hi ha cròniques de fa segles on es fa referència a les “pluges de sang”, doncs, de vegades, la vermellor d’aquesta precipitació era més que evident, amb un to relativament proper al color de la sang.

Normalment, aquest fenomen es produeix als voltants del Mediterrani, tot i que si la circulació del sud és extensa i marcada, poden viatjar força més al nord. Hi ha constància d’algunes pluges d’aquest tipus que han arribat fins a Alemanya, Polònia i el sud de Rússia. De fet, amb les intrusions d’aire càlid més freqüents i extenses des de fa uns vint anys, s’han acostat a la zona escandinava.