Cada 24 de maig se celebra el Dia Europeu dels Parcs Naturals, i enguany justament se celebren els 30 anys de la declaració del parc natural de s’Albufera des Grau, nucli de la reserva de biosfera de Menorca.
Al voltant d’aquestes dates assenyalades s’han organitzat algunes activitats, com la conferència del Dr. Joan Lluís Pretus el passat dia 20 de maig a l’Ateneu de Maó amb el títol “La naturalesa de s’Albufera: mites, ciència i societat” que recoman recuperar en diferit, ateses les nombroses absències que vaig detectar a la sala.
Incidia el mestre, amb tota seguretat qui més ha estudiat i coneix aquest sistema natural, en la necessitat de combinar la voluntat política, la dotació econòmica i el coneixement científic perquè les accions fossin realment efectives, amb un discurs crític cap a les administracions que es troben enfora de Menorca, i no només geogràficament parlant.
Aquest apunt feia encara més evident la manca d’assistència de representants públics d’institucions que haurien d’haver estat a primera fila. Precisament la gestió del parc natural va ser anys enrere un dels punts de conflicte entre Govern i Consell, entre Mallorca i Menorca, durant les negociacions per la tramitació de la Llei Menorca Reserva de Biosfera.
Al mateix temps, jo tenia fresc el debat de la darrera sessió plenària del Consell, on havia demanat quina era la vinculació actual del Consell Insular de Menorca amb Europarc, una entitat que ha esdevingut el principal fòrum per a la gestió de les àrees protegides de tot l’estat.
Convé tenir ben present, per si algú es distreu pensant només a fer negoci turístic, que les reserves de la biosfera són àrees protegides segons la legislació estatal de patrimoni mundial i biodiversitat, i que en el cas de Menorca, el Consell n’és l’òrgan gestor i únic responsable.
Tot i que el Consell va entrar a Europarc l’any 2022, per acord plenari i sense cap vot en contra, amb la resposta de l’actual conseller vaig deduir que feia poc que n’havíem sortit per la porta del darrere. Renunciar a participar en aquest fòrum, de facto, és dimitir de part de les teves responsabilitats. I ja no parlem de reivindicar-ne de noves, reclamant noves competències, que llavors ja els duria massa feina…
Sorprenentment, el mateix conseller de medi ambient que decideix unilateralment abandonar aquest fòrum de reconegut prestigi internacional sí que té temps de representar al Consell al I Fòrum Europeu de Gestors de Llocs de Patrimoni Mundial, organitzat per l’Aliança de Paisatges Culturals i Llocs de Patrimoni Mundial.
Això sí, segons les notes de premsa del Consell ho fa en qualitat de vicepresident de l’Agència Menorca Talaiòtica. Es veu que entre tants de canvis de nomenaments també ens havia passat per alt aquesta novetat. Val a dir que en cap cas m’atreviria a qüestionar ni la solvència de l’entitat organitzadora d’aquest fòrum ni la conveniència de participar-hi. Una cosa no treu l’altra.
Però resulta si més no curiós que tinguem un conseller de medi ambient fent de conseller de cultura i patrimoni mentre el conseller de cultura i patrimoni fa de conseller de mobilitat i es preocupa més per salvar moderns però anacrònics ponts de formigó que per protegir navetes mil·lenàries.
A aquest pas, no vull pensar què acabarà fent el conseller de mobilitat. En resum, van fent simulacres, fent veure que fan, mentre desfan. Res no és el que sembla.
Esteve Barceló Marquès
Conseller de Més per Menorca
