Aquest Sant Joan 2026, celebració festiva, anual i circular del solstici d’estiu, serà recordat per ser la porta d’entrada de l’eclipsi solar total del dia dotze d’agost; visible a tota Menorca i a una franja geogràfica que agafarà parcialment el continent europeu. Existeix una justícia poètica entre l’esdeveniment festiu de la riquesa col·lectiva ciutadellenca i aquest fenomen astronòmic extraordinari que es produeix cada cent o més anys.
És el sentit històric o aquest tenir flow -estat de fluïdesa; naturalitat, estil, oportunitat, ritme temporal...- de la millor festa del món ja que, contràriament a allò que passarà el dia dotze d’agost que, gràcies a l’eclipsi, o culpa de l’eclipsi, depèn dels gustos diürns o nocturns de la gent, transformarà el dia en nit durant el capvespre i el farà, quantitativament, més curt; per Sant Joan, com passa sempre pels volts d’aquests temps solsticials, serà la nit més curta de l’any i, en conseqüència, el dia més llarg.
M’agrada el paral·lelisme divergent que encara posa més esglai en aquesta festa pura durant la qual sembla que els cavalls estiren els estels del dia i de la nit -el sol inclòs- amb la flama de foc dels crins negres i, per d’altra banda, els humans seguim com si fossin tòtems ambulants aquesta unió entre caixer i animal: no s’assembla l’acció a un eclipsi que durarà entre un o dos minuts segons la ubicació sinó quaranta-vuit hores.
Així com Sant Joan representa la nit més màgica de l’any, l’eclipsi convertirà 2026, a través d’una realitat empírica, previsible i calculable, en l’any més màgic del segle. I, ja se sap, el foc s’alimenta del foc però la combustió s’ha de controlar si no volem que provoqui un incendi que arrasi amb tot el que trobi al seu pas i ho deixi tot carbonitzat.
Succeeix poques vegades que dues energies de tal magnitud i d’una divergència creativa elevada a la màxima potència conflueixin en un espai tan curt de temps. Faig memòria i som projectat a una sala de cinema de Ciutadella -també s’hi fa teatre de tant en tant; Foc i fum de mestre Joan Benejam, per exemple- a les fosques, rodejat d’al·lots de la meva edat -no hi ha al·lotes- que són vigilats per frares esportistes i disciplinats als quals els hi sembla que, per la seva formació salesiana, a més de l’esport -sobretot el bàsquet-, la lectura i el teatre se’ls ha d’amarar de l’aura del cinema més trencador des del punt de vista estètic i de nivell internacional. Ningú parla, ningú es mou nerviós a la butaca; és una comunió col·lectiva que veuré poques vegades en un futur a pesar que només dec tenir, no ho puc datar amb precisió, uns deu anys. Què és projectat a la pantalla per aconseguir aquesta lúdica unanimitat infantil? És la pel·lícula de dibuixos animats Yellow Submarine del director canadenc George Dunning i que està basada en la cançó amb el mateix nom dels Beatles. I apareixen cavalls a la pel·lícula encara que d’una manera que es pot titllar de surrealista.
A l’escena del Mar de Monstres, Ringo Starr és expulsat del submarí i es troba cavalcant damunt un cavall marí. Quan és atacat per unes criatures que s’assemblen a nadius americans és rescatat pel Setè de Cavalleria dels Estats Units. Estàtues de militars muntats a cavall situades a Liverpool prenen vida i es posen a trotar o a galopar i també hi ha referències als cavallets mecànics dels cavallitos de la fira.
L’eclipsi invoca la màgia encara que aquesta pot ser, segons totes les religions, funesta. D’una manera general, l’eclipsi es presenta com l’anunciador dels desarreglaments cataclísmics d’un fi de cicle que marca l’adveniment d’un cicle nou. És el mateix que passa amb el solstici: dona pas a una nova estació. Així que prepareu-vos un any més per la màgia que Sant Joan ens té acostumats. Molts em direu, després de llegir aquestes ratlles, que per Sant Joan sempre hi ha màgia i molt abans fins i tot de la primera ingesta de gin amb llimonada. I que, per tant, tot el que he dit, no serveix per a res, que és literatura ensucrada. Segurament tindreu raó. El més important no es percep amb els ulls sinó amb el cor, va dir aquell des de l’interior d’un llibre memorable i gloriós i, precisament, aquestes persones que són capaces d’aquesta visió, com els eclipsis, són persones silencioses com un caixer dalt d’un cavall.