Si vius en una destinació turística d’un país turístic resulta difícil mantenir-se al marge de la seva principal fira sectorial, Fitur. Mercats emissors i receptors, nombre de visitants, oferta, turoperació, agències “on line”, països competidors…
Assisteixo amb distància i un punt d’escepticisme a l’allau d’informació que origina la fira, un fluxe que prima el fet econòmic del viatge, però, em colpeixen inesperadament unes manualitats de paper aferrades als vidres d’una finestra.
Una em suggereix un floc de neu, l’altra una mandala, una tercera, el traçat d’antics poblats prehistòrics o els relleus en pedra amb els quals cultures mil·lenaries embellien els seus temples… Paratges llunyans, paisanatge diferent, experiències noves.
El viatge en sentit físic, però, sobretot, en sentit simbòlic com a oportunitat d’anar més enllà dels propis límits, salvant les incerteses que, com els núvols que emmarquen les manualitats, sovint apareixen a les nostres vides.
Viatgers de la vida, penso, mentre la meva vista es resisteix a apartar-se d’aquests trossos de paper convertits en pura evocació. Som viatgers de la vida, desitjosos d’albirar somnis i perseguir-los, de cercar cels sense núvols, que ens mostrin sempre paisatges enriquidors, i potser no en som conscients.*
* Nubes y sueños
Si vives en un destino turístico de un país turístico resulta imposible mantenerse al margen de su principal feria sectoral, Fitur. Mercados emisores y receptores, número de visitantes, oferta, turoperación, agencias “on line”, países competidores …
Asisto con distancia y un punto de escepticismo a la avalancha de información que origina la feria, un flujo que prima el hecho económico del viaje, sin embargo, me conmueven inesperadamente unas manualidades de papel pegadas a los cristales de una ventana.
Una me sugiere un copo de nieve, la otra una mandala, una tercera, el trazado de antiguos poblados prehistóricos o los relieves en piedra con las que culturas milenarias embellecían sus templos … Parajes lejanos, paisanaje diferente, experiencias nuevas.
El viaje en sentido físico, pero, sobre todo, en sentido simbólico como oportunidad de ir más allá de los propios límites, salvando las incertidumbres que, como las nubes que enmarcan las manualidades, a menudo aparecen en nuestras vidas.
Viajeros de la vida, pienso, mientras mi vista se resiste a apartarse de estos trozos de papel convertidos en pura evocación. Somos viajeros de la vida, deseosos de vislumbrar sueños y perseguirlos, de buscar cielos sin nubes, que nos muestren siempre paisajes enriquecedores. Y, quizás, no somos conscientes.
