Skip to content

CONQUESTA AMB DIADA

Manolo Bonet Fuster

manolo bonet misionero
manolo bonet misionero

Un senyor damunt un ruc… Vetaquí el nostre himne nacional quan un grup de gent de Menorca es replega i va de bolla.

1287  ha esdevingut una fita  històrica en el nostre sentir com poble i de llavores ençà el celebrem més o manco fa ja uns set-cents vint- i- vuit anys.

Commemorar quelcom o qualcú  comporta sentir el temps com essent “ biològic” més bé que com un esdeveniment cronològic repetitiu . Per açò que Els Tres Tocs en terra de Ses Murades a Ciutadella mos posi, sí, la pell de gallina

Així, idò, la Conquesta del Rei Alfons III que recordem mos dur de la mà a la Diada Constitucional que ara festegem, semblant a quan hom rema  i que mirant enrere  com al passat hom avança capdavanter  en el mar del temps.

Aquesta manera de fer camí , remant  amb els ulls fixos a popa  i  és la proa  emperò que corre fent front a la mar, és una paradoxa en sí. El passat és la gesta d’un futur.

Malauradament la nostra Diada no engresca de debò a quants avui vivim i som a Menorca: nadius i forasters…ciutadans tots.

L’esquena que donem a l’altre no concorda amb l’estar d’esquena a proa que en el mar remant força mos far avançar.

L’idea que avui marca a Europa i que és única entre moltes cultures és deixar-se veure i interpel·lar mitjançant  l’altre…perquè mirant-nos al mirall d’un passat nosaltres sols ( els nadius), hom aconseguirà el maquillar-se i res més amb un esforç mes tòts estèril,  buit i magre de futur…diguem-li amb un complexe narcisista !

La toponímia i singularitat que avui fa Menorca diferent i estimada per molts, l’hem aconseguida amb el voler i l’esforç de tots  arribats del buit de l’història.

Sentim aplegats el “Dia de Menorca” quan tots fem pinya vera i viva perquè no hi hagin vencedors i tampoc vençuts com antany i menys avui no volguem  que visqui a Ca’nostra gent que ignorem o que faci nosa per un sentiment de xenofòbia per allò mortal del Charlie Hebdo a França…perque Ho som tots!

El moment històric que travessem, com en un vaixell dins la mar brava, demana que tots siguem endalt coberta aportant tot quant millor les nostres cultures i saber poguin afavorir perquè arribem a port tots de proa…com ho feu  El senyor que malgrat la batuda d’un ruc,sense arrufar-se,  decidit arribà sinó més…  a peu.

            Feliç Diada 2015 a tots i a totes.


Deja un comentario

Your email address will not be published.