Sortosament, l´espectacle mediàtic ordit per alguns mass.media propers al sensacionalisme s´ha acabat. Tot i que de la manera més traumàtica, que no pas previsible. M´estic referint al “show” del poble malagueny de Totalán. En primer lloc, evidentment, el meu més sentit condol pels pobres pares i resta de família d´en Julen ! Què ha fet aquest pobret infant per haver de fer un camí vital tan i tan curt ?
Malgrat no correspondre´m a mi cap espelma en aquest tema, espero que la força de la justícia caigui –amb tota la seva força– damunt les persones “culpables” d´aquest fatal accident. Safareig a banda, cal aclarir –amb ets i uts– tots els detalls dels fets. Començant pel que apunta, fins i tot, a una obra duta a terme de forma il·legal.
Intentant treure forces de flaquesa, entenc summament necessari carregar despiadadament contra tots aquells que ho han convertit en una mena de circ. Al llarg de tretze dies, no feien altra cosa que nosa. Uns essent –amb càmeres i carxofes (perdó, micròfons !) davant del pou de la desgràcia. Els altres, des dels estudis d´alguna cadena de TV carronyera de la capital espanyola. Més concretament, posant la “direcció” del sarau en mans d´una tal Anna Rosa Quintana, que és tot menys una periodista contrastada…
Em permeto recordar que –fa poc més de divuit anys– l´editorial Planeta va veure´s obligada a retirar del mercat la novel·la “Sabor a hiel”. Sobretot perquè era molt més que un plagi de “Mujeres de ojos grandes (d´ Ángeles Mastretta) i “ Álbum de familia” (de Danielle Steel). Tampoc no sé si, més que no pas periodista, ve a ésser un personatge del “paper cuixé” i de l´anomenada “premsa del cor”.
Des que el món és món, he defensat –contra corrent– que l´assignatura més important de la vocació periodística és allò que en diem la deontologia. Aquest mot d´origen grec no vol dir altra cosa que “coneixement del què és necessari”. En altres paraules, agrupa el conjunt de normes, deures, compromís i respecte moral envers l´exercici de la professió periodística.
En base al termòmetre del “share” tot no és vàlid. Hi ha una espècie de línia rogenca que mai no s´hauria de poder ultrapassar… I, en casos com el que avui ens ocupa tristament, esdevé evident que s´han passat més de tres mil pobles. Dissortadament, el subjecte i protagonista de la notícia (el “who” periodístic) era en Julen. Per contra, gent com la tal Ana Rosa i altres mitjans s´han volgut convertir en el melic del món. A què venia organitzar programes d´una durada esparverant per a fer safareig d´un tema tan delicat com aquest ?
En aquesta tessitura, fa molts anys que som immersos en una dinàmica malaltissa pel que fa a la premsa. En un ventall panoràmic ampli, em fa molta pena veure els tripijocs de la classe política per a controlar i manipular emissores audiovisuals i/o periòdics escrits. Tant a nivell espanyol com català o d´altres regions.
Hi ha molts altres temes d´actualitat punyent que certament s´han de tenir al calaix o armari de punts a tractar. Com ara –sense anar més lluny– la violència de gènere, el merder dels taxis vs. Uber & Cabify, el procés sobiranista, la immigració, etcètera. Ara bé, es troba fora d´òrbita tot aquell professional –i/o polític– que pretén aprofitar i fer seu el protagonisme total i absolut. La finalitat darrera, la fita i el repte de qualsevol periodista comença –i acaba– en informar i formar el lector u oient. Ajudant, en tot moment, a bastir un criteri personal ben objectiu, sense altres connotacions. Si us plau, els pallassos…al circ ! El sabater –si és que en queda algun– a les sabates. Per tant, el professional periodístic que s´apliqui en l´ocupació que li pertoca… I, si no ho té clar, que deixi de fer de “paparazzi” i plegui !
