El món globalitzat planteja nous reptes i oportunitats per a la cooperació i el desenvolupament. El Fons Menorquí de
Cooperació reivindica el paper dels governs locals com agents de canvi global i demana als partits polítics de
Menorca que incloguin objectius en matèria de cooperació entre les propostes que plantegen en campanya
electoral.
En concret requereix que es reconegui la cooperació per al desenvolupament com una política pública necessària i,
en conseqüència, que els partits polítics es comprometin a complir amb el compromís de l’aportació del 0,7% del
PIB, i que reforcin el paper del Fons Menorquí de Cooperació com a entitat de referència de la Cooperació de Menorca.
La inestabilitat econòmica i financera, el canvi climàtic, els moviments migratoris, els conflictes bèl·lics, la
inseguretat o l’augment de les desigualtats arreu posen en evidència la dissolució de les fronteres entre Nord i Sud i
la incorporació de noves formes de governança per afrontar aquests desafiaments globals. Desafiament que
empenyen a concebre la Cooperació com una dimensió més de la política municipal, tot entenent-la com un eix
transversal que impregni i sigui present en les diferents àrees de funcionament de les administracions.
Per això des del Fons es recorda que s’ha d’apostar perquè la cooperació deixi de ser entesa com una acció de
col·lectius especialitzats i dispersos i es converteixi en una responsabilitat col·lectiva, una dimensió més de les
polítiques municipals com, de fet, ja es planteja a l’agenda internacional a través dels Objectius de
Desenvolupament Sostenible (ODS) de Nacions Unides pel 2030.
La reivindicació del 0,7% va ser acordada de manera unànime per la Junta de Govern de Fons per tal que poguessin ser incloses en els programes electorals de les formacions polítiques que aspiren a governar en els diversos municipis de l’illa i al Consell Insular de Menorca.
Cal recordar que actualment només el Consell Insular de Menorca i l’Ajuntament de Ferreries arriben a
l’aportació del 0,7%, encara que es preveu que en el futur les administracions públiques sòcies del Fons
vagin donant passes per tal de complir aquest objectiu, marcat com a prioritari en el Pla Estratègic del
Fons 2018-2022.
… quien no tendrá este problema es la iglesia católica, que sin ser una ONG en absoluto, sí que recibe puntualmente este 0,7 % de los presupuestos de todos los españoles, nos guste o no esta secta religiosa… que los políticos no dejen de financiarla, pero se hagan los remolones con las verdaderas ONGs que se implican en mejorar el mundo, es de juzgado de guardia… yo, en vez de dirigirme a los políticos, que no tienen remedio, les preguntaría a los socios del propio FONS MENORQUÍ, que mira qué casualidad, también son de la iglesia, Cáritas, diocesanos, manos unidas, el por qué se apuntan a cualquier colectivo susceptible de gestionar dineros, qué casualidad, y que les pida los fondos a sus jefes en el Vaticano, que si son tan buenos no pondrán reparos en financiarles, si cobran ya tanto por el otro lado…