Els nostres governants anteriors i actuals en el Consell Insular, que coneixien i sabien de la directiva europea d’energies renovables (2009/28/CE), durant aquests 10 anys han fet un poc més de “no res” per aconseguir complir amb l’objectiu marcat del 20% d’implementació, només s’han mal mantingut els quatre molins de forma testimonial (per poder dir que alguna cosa tenim), i també els hi ha fugit de les mans la construcció del parc fotovoltaic de Son Salomó, que mai hauria d’haver tingut permisos per a la seva ampliació a la zona declarada d’interès BIC, i que algú, amb la seva deixadesa i incompetència, va donar per bo.
Aquest parc fotovoltaic prou que n’és d’important i necessari per la zona de Ponent, però la falta en el seu dia d’una planificació insular ben decidida i també la falta d’una previsió estratègica enfocant cap a la directiva marcada per Europa, han fet que al final la ubicació hagi de ser assumida, amb el risc que els tribunals donin la raó a l’associació “Martí i Bella”, que actua en defensa dels nostros paisatges i béns etnològics.
Vist que aquesta deixadesa política amb el tema renovables (aquests anys passats) no ha succeït només a Menorca, la Comissió Europea ha donat, ara sí, una empenta decidida (ara que potser és massa tard), i un nou termini per a la implementació d’aquestes: 2030. Ara els mateixos governants (que segur ja han rebut un bon cascarró des de la Comissió Europea), fan bandera de les renovables (que hipòcrites quan ells han estat els que no han fet res per elles), només fotovoltaiques, quan la veritat i la realitat del tema ens obliga a tenir diversitat de fonts de producció; per altra banda tenim el Partit Popular que prefereix que l’energia ens arribi de la Península, fabricada per holdings elèctrics i nuclears franceses.
Açò és el que hi ha hagut i hi ha; des d’El Pi creiem totalment en la necessària implementació i diversificació, amb estudis tècnics i planificació dins el nou PTI per a les ubicacions més adients pel seu millor rendiment econòmic, amb proximitat a les zones de consum versus l’impacte visual/paisatgístic de l’illa.
