Ara, amb la tornada del futbol masculí de primera divisió se’n diu que #volveresganar, com a terme genèric de victòria post pandèmia, us asseguro que amb la decisió de l’Sporting de Mahón de fer desaparèixer del seu club al primer equip femení hem perdut tots.
Aquest equip ha aconseguit en els últims anys agrupar a part de l’est de Menorca amb la intenció d’anar a veure el femení, i ha aconseguit el que pocs equips han fet a l’illa, únicament crear aficionats i aficionades, simpatitzants i cap detractor. De fet, més enllà del Menorca basquet i alguns esportistes individuals, poques fites més han aconseguit un suport absolut com l’equip femení de l’Sporting.
Tot i això, el president Manel Rojo i José Villalonga (altrament dita Junta Directiva) “a decidido” acabar amb el femení. En un context de club, l’Sporting després de la seva destrucció pel trontollós pas per Segona B i es va intentar reconstruir. En aquest segona etapa, no se’ls atribueixen gaires èxits esportius, per no dir cap, del que s’han anat veient són els seus equips importants, podríem parlar de l’equip juvenil i regional. S’ha demostrat una incompetència laboral i esportiva on únicament es podria destacar el bon treball a la base del club, poden preguntar a algunes jugadores del primer equip femení com fer-ho, doncs són les culpables d’aquest bon reconeixement en aquesta secció del club, i l’equip femení sense dubte.
L’equip femení ha aconseguit des de la seva creació fa aproximadament uns deu anys, combatre estereotips de gènere en un lloc relativament petit, permetre a moltes al·lotes tenir una continuïtat per poder seguir jugant al futbol, ser un exemple de formalitat i respecte cap a un club, donar una imatge de compromís i respecte cap al futbol més enllà de l’aspecte econòmic que de ben segur permet a moltes i molts joves. Tot i no haver-hi més clubs a Menorca fins fa no gaire, l’equip ha estat fidel al club sempre, donant suport i ajudant als pitjors moments, han mostrat un treball i esforç espectacular, fa 10 anys que viatgen cada 15 dies a les 7 del matí, i tot això acompanyat de qualitat, perquè se m’oblidava dir que han aconseguit dos ascensos! Cal recordar que encara que “la junta directiva” decidís dedicar aquell mateix any el seu pressupost a fitxar jugadors per les llargues i disputades lligues de categoria juvenil i regional menorquina, aquell any l’Sporting femení va jugar a nacional, la segona màxima categoria del futbol estatal.
Per tot això, avui dia os “abeís equivocado”, heu endarrerit 20 anys, heu tornat als temps on eliminar el femení sense cap argument sòlid no era cap tipus de notícia, ara si senyors, i a sobre, us heu carregat tot allò que durant molt temps us ha netejat la imatge i us ha mantingut amb un paper digne, us ha ajudat molt més del que mereixíeu.
Per tant, heu demostrat una incapacitat i incompetència laboral i esportiva, però sobretot humana. Però aquestes noies estan per sobre d’això (i el seu delegat), així que de ben segur que us desitgen sort, han estat i segueixen essent molt més educades que vostès Senyor President i Senyor Junta Directiva.
Firma: Aficionada a tot el futbol, i sobretot a l’equip de noies que formava part de l’Sporting
