Skip to content

“Tortugues marines: per què es fa aquesta gestió?”

Un artículo del GOB Menorca

Primera tortuga nacida en la playa de Sa Mesquida.
Primera tortuga nacida en la playa de Sa Mesquida.

La posta d’ous d’una tortuga marina a una platja menorquina ha estat un dels esdeveniments d’aquest estiu. Tant la gestió de la posta com de les cries que ara, feliçment, van naixent, generen preguntes entre la població. Intentarem respondre-les amb aquesta nota informativa.

L’augment de temperatura que estem patint en les últimes dècades està provocant que les tortugues marines, que històricament sempre havien criat al Mediterrani Oriental, estiguin buscant noves zones de posta al Mediterrani Occidental. Això ha fet que diverses administracions, entre elles la Conselleria de Medi Ambient de les illes Balears, anessin fent estudis de temperatura potencial a diverses platges de les illes.

No totes les arenes són iguals, com sabem els illencs. Per la composició de l’arena, unes s’escalfen més que d’altres. La temperatura d’incubació dels ous de tortuga marina és molt important, ja que no només influirà en el sexe de la descendència sinó que una temperatura massa baixa (per sota dels 26 ºC) no faria viable l’evolució dels embrions.

Aquestes dades són les que expliquen que la majoria dels ous es traslladessin de Punta Prima (l’arena tan blanca reflecteix molt el sol i no agafa prou escalfor) a Sa Mesquida, que era la platja més propera que reunia condicions. Per poder comparar l’evolució, i també per augmentar les possibilitats de naixements, la resta d’ous es van dur a la incubadora del Centre de fauna del GOB i al centre del Cofib de Mallorca. S’ha de tenir en compte que a la platja també poden sorgir problemes, com inundacions per pluges, contaminació per bacteris, baixada de temperatures, etc.

Si al niu original hi hagués hagut menys de 60 ous, s’haurien conduït tots a incubadora, perquè una part de la incubació depèn del calor metabòlic i cal una quantitat mínima d’ous perquè es produeixi. Com era d’esperar, primer han nascut els exemplars de la incubadora, perquè han tingut unes condicions de temperatura i humitat molt constants. A poc a poc, sempre pel vespre, en van naixent d’altres a la platja.

Compensar les pèrdues

L’impacte que els humans estem tenint sobre el mar està afectant greument moltes espècies. La presència de plàstics, de contaminació química, de renous d’embarcacions, l’augment de la temperatura, les arts de pesca controlades o descontrolades, són algunes de les afectacions no naturals que maten milers de tortugues marines cada any, entre d’altres animals. Com que es produeixen milers de baixes per causes artificials, es fa necessari dur a terme una política activa de conservació en tot allò que es pugui, per mirar de compensar-ho.

Aquest és el motiu que explica també que les tortuguetes acabades de néixer no s’alliberin al mar. Això es faria si l’espècie es trobàs en condicions normals. Els estudis realitzats estimen que el 90 % de les tortugues marines moren el primer any, per causes naturals o artificials.

A les tortugues que vagin sortint del niu se les traslladarà a unes instal·lacions condicionades on entren en un programa que monitoritza i alimenta els exemplars durant els primers mesos. En funció de la quantitat, es repartiran entre els aquaris de Palma, Andratx i València. Quan hagin assolit una mida i pes recomanable, es farà un període d’adaptació i s’alliberaran a Menorca.

Aquest mateix programa es va aplicar a les tortugues que van néixer l’any passat a Eivissa, i a banda de l’alta taxa de supervivència (més del 90% han sobreviscut), en menys d’un any les tortugues han passat de pesar uns grams a pesar gairebé 2,5Kg. Un èxit comptant amb les poques possibilitats que haguessin tingut si s’haguessin deixat lliures des d’un principi.

Des del GOB volem agrair la dedicació de les nombroses persones voluntàries i a les entitats que han participat de la vigilància del niu a la platja. També un agraïment sincer per la gent que retira plàstics del mar, que fa un ús responsable de l’activitat de pesca i que ajuda a frenar els impactes negatius sobre la mar.


Deja un comentario

Your email address will not be published.