Sembla que està de moda parlar de transparència. La transparència s’ha convertit en una paraula tòtem per tots els partits polítics, com en el seu dia ho va ser sostenibilitat o canvi. Amb la proximitat de les eleccions, s’anuncien amb gran glamour tot un seguit de mesures «participatives» per tal de fer més transparent l’acció de govern. El mateix equip de govern a l’Ajuntament de Maó ha anunciat ara un paquet d’accions per fer l’administració local més propera i transparent al ciutadà. O és que no ho era? I no hauria de ser transparent qualsevol acció de govern?
Molt més important que la recerca d’un titular seria un acte de justícia mirar quina ha estat la trajectòria d’aquests quatre anys dins l’acció de govern d’aquest ajuntament i analitzar si ara per ara és ver que creuen que la transparència és un concepte de valor en si mateix o simplement sabem que queda bé dir-ho ara que s’atraquen les eleccions. Com tot el que passa amb aquesta societat mediàtica, els titulars poden despistar molta gent, però el cert és que si com a representants de la ciutadania es demana informació sobre temes cabdals, com el futur de l’edifici Verge del Toro, o el projecte d’escales mecàniques al parc Rochina, la resposta només serveix per cobrir l’expedient.
En el cas de l’edifici Verge del Toro i davant una pregunta presentada per Ara Maó sobre el futur d’aquest edifici, es respon amb un escrit (copiat, per cert) que manifesta que la construcció és obsoleta i s’han de pensar altres vies. Però no sabem res de quin futur li tenen reservat. Es deixa entendre que s’han fet temptatives, que tal vegada la reconversió passa per un projecte privat.
En el de les escales mecàniques, són tres plànols sense cap més referència: ni estudi econòmic, ni propostes de manteniment, ni estimació de costos d’aquest manteniment, ni periodització… Se suposa que l’Ajuntament i Autoritat Portuària s’han emparaulat i han adquirit compromisos en el tema de les escales: de quina casta? Qui pagarà el manteniment? Com se salvaran les barreres arquitectòniques que encara hi quedaran? S’ha signat un conveni? Si és així, on és?
L’Ajuntament també va donar crèdit a una forma de funcionar completament opaca, amagant informacions, en el cas del dragatge del Port per part d’Autoritat Portuària. L’alcaldessa va manifestar que no era la seva competència. La Fiscalia va paralitzar el procés, però l’Ajuntament no va fer res en cap moment encara que estigués en joc la salut dels ciutadans del municipi.
Ara Maó ha presentat el seu Codi Ètic, però som conscients que la seva principal vàlua no és el document en si, sinó la seva aplicació, la rotunda convicció que la transparència, la participació i la feina per al poble són la base sobre la qual s’han de fonamentar totes les accions públiques, i aquest ha de ser el nostre camí. El codi ètic s’erigeix com a codi deontològic, de conducta, és previ a qualsevol comportament, i ha de ser pedra de toc de qualsevol representant públic. Només amb aquesta fortalesa podem rallar realment de democràcia i transparència.
