Skip to content

“Com ens enreden!”

Un artículo de Josep Ballbé i Urrit

"El barril de petroli Brent ha marcat preus molt més elevats,al llarg dels darrers anys".
"El barril de petroli Brent ha marcat preus molt més elevats,al llarg dels darrers anys".

La benzina marca rècords. No pas, però, el petroli. Què ho fa ?
“Malpensa i ho encertaràs”. Fa de mal dir i no els agradarà sentir-ho.
Entenc, però que la tebior del govern espanyol envers la guerra
d’Ucraïna certifica que els hi va de conya. L’excusa de la pandèmia
els ha permès colar-nos uns quants gols, estabornint el criteri mental
de bona part de la gent. A hores d’ara, a més, amaguen cartes pel
que fa al cost real del combustible i al del preu de la llum. Aprofitant
l’avinentesa, van collant la butxaca del contribuent amb més impostos
als carburants. Al cap i a la fi, una manera soterrada de fer “cash” de
cara al brutal deute públic de tota l’administració.

Al nostre país, mai no havia estat tan car omplir el dipòsit dels
vehicles. Comparant-ho, de mitjana, amb xifres d’un any enrere, s’ha
encarit més de vint euros. Paral.lelament, el transport de mercaderies
s’ha disparat moltíssim i la inflació assoleix fites de fa trenta anys.
Passant això manant un suposat govern d’esquerres, clama al cel.

El barril de petroli Brent ha marcat preus molt més elevats,al llarg dels
darrers anys. Ací, cal afegir el cost real de l’anomenat “or negre”, que
es paga en dòlars. Per tant, és bàsic explicar qualsevol abaratiment
o encariment del producte. Concretament, al mes de setembre de
2012, el petroli fregava els 112 $ USA per barril (és a dir, uns 87 €).
El 2018, 140 $. Als inicis de 2022, però, tan sols 92 unitats de la divisa
ianqui. La qual cosa estableix una equivalència de poc més de 80
euros. Per tant, tenim el barril més assequible que fa una dècada i tot
sona a enganyifa. Res no explica, doncs, aquest ball de xifres i el
desgavell entortolligat d’una sibil.lina presa de pèl.

La clau de tot plegat passa pels impostos. Més clar, l´’ aigua. Diuen
els entesos que el preu de la matèria prima oscil·la sobre un terç del
cost que se´n paga. Aproximadament, un 17% serien despeses de
refinament del cru. I, finalment, la meitat del pastís se´n va al pou (les
urpes) del Ministeri d´Hisenda. “That´s the question!” Aquesta
esdevindria la mare dels ous. Les coses tenen la perspectiva
d’empitjorar i enfilar molt més els preus. L’actual crisi bèl.lica entre
Rússia í Ucraïna no fa preveure una millora immediata. Per altra
banda, a l’Orient mitjà, la tensió permanent entre Israel i els països
àrabs ho enfosqueix més. Arribats ací, en aquest punt, li pregunto al
president Sánchez: em pot dir el “títol d´aquesta pel.lícula?”. Au va !


Comment

  1. … resulta ya cansino eso de señalar siempre al gobierno de coalición, como si fueran siempre los responsables de todos los males que nos aquejan… que si alza de gasolinas, que si precio de la luz, que si la pandemia, que si la guerra de Ucrania, que si la llegada de los extraterrestres…

Deja un comentario

Your email address will not be published.