Les Illes tenen l’índex més alt d’increment de pobresa d’Espanya que coincideix amb la manca d’inversió en educació i dependència. L’educació, garant de la igualtat d’oportunitat, la tenim per herència familiar, per l’escola i pels mitjans de comunicació.
Cada any perdut per un alumne representa un 10% d’ineficàcia del sistema educatiu. El sistema està muntat per formar un individu socialment actiu, entès com capaç de, en un futur immediat, responsabilitzar-se d’un nou entorn familiar, amb capacitat d’emprenedoria, corresponsable de decisions comunitàries i capaç d’entendre un vot com una responsabilitat cap a ell i cap als altres. Un 10% d’ineficiència és molt. I tot això deixant de banda el que costa. Eficiència sense eficàcia és tirar els doblers.
En educació només hi ha plantejament a curt termini. Molts dels ciutadans que en la passada dècada es van hipotecar potser no tindrien els problemes actuals amb una bona formació financera bàsica i amb prou coneixements per tenir un esperit crític amb els polítics de turno sense pensar tant en termes de “padres de la patria” i més de gestors dels meus impostos. La crisi probablement fora menys crisi.
El Pi garantirà l’efectivitat de les inversions educatives, amb ràtios adequades, suport econòmic i social de les famílies i detecció de la problemàtica de cada alumne, augmentant els recursos per a les ajudes a famílies amb fills escolaritzats i incrementar la dotació de personal de suport educatiu.
Comments (5)