“La gallina estabulada”

L’estiu ha començat mossegant. La calor és intensa, salvatge, explosiva, afuada com la dalla d’un segador. Com el foc, per sort, l’estiu té dues cares. Ens empeny a l’aigua, a l’ombra, a la son. A la vegada ens aboca a la luxúria, a l’arena calenta, a l’èxtasi, a l’autodestrucció.

Un incendi devorador ha carbonitzat el paisatge -6000 hectàrees- de la Ribera d’Ebre, la comarca catalana situada a l’est peninsular. La causa ha estat un femer, els fems amuntegats d’una granja de gallines. La calor elevada ha fet entrar el femer en autocombustió. El vent ha realitzat la resta de la feina i ha escampat el foc provocat per les defecacions. Els fems eren de gallines estabulades.

A pesar del dolor que ha provocat -l’incendi no ha causat víctimes humanes- no pot deixar-se de veure com una metàfora del món actual cada vegada més productiu i, al mateix temps, més compassiu amb els animals. Les gallines de George Orwell (les famoses polles menorquines), totes les gallines tancades en galliners o en grans explotacions ramaderes (les servidores d’ous i de carn de pollastre per al consum humà) venjant-se de la nostra espècie a través de les seves deposicions.

No en traurem cap lliçó. El món ha de continuar avançant. La roda ha de continuar rodant i, les espurnes incendiàries que vagi provocant, és el preu que la societat contemporània ha de pagar.