Bona hora i bon vespre a totes i tots en aquesta vetlada quan pregonam ja SES FESTES d’enguany.
Tothom pot arribar a ésser Pregoner de Maó fins i tot vestint una camisa “friki”, i sa prova és que enguany jo ho som!
Abans emperò vull agrair a l’Equip de Govern Municipal d’aquesta Ciutat, presidit per es Batle Hèctor, que em deixin compartir públicament es meus 50 anys de missió de vida a Binde (a Àfrica Occidental),a Suïssa i a ca nostra ara.
És un gust veure i sentir Maó de dalt aquest balcó, on tots voltros hi sou presents fent caramull, i quants més que ho veieu per mitja de streaming i per altres canals, idò una benvinguda de tot cor.
Mon pare em deia què quan a algú li donen medalles i el conviden perquè digui com ha estat sa seva vida, açò vol dir que aquesta persona “Pastura ja a sa darrera tanca” i es pescadors d’aquí hi afegeixen: “Ets pops venen molts a morir a sa colàrsega des Port”.
De fet, tot començà a Sa Sala Augusta aquí a Maó, quan amb onze anys vaig veure una pel·lícula anomenada Molokai, la isla maldita, on un missioner belga, hi donà sa vida en una illa amb leprosos. Es nus en es coll sortint as carrer el sent encara com si fos avui. Va esser en aquesta sala de cinema on per primera vegada vaig sentir que havia nascut baix es signe de Aquari… si bé encara, tot era com en una olla de caragols bullint.
Una altra pel·lícula més tard, quan tenia divuit anys, en aquesta vegada un documental fet per un missioner basc de nom Pedro Ibarra en la República de l’Àfrica Central, on mostrava sa seva feina de desenvolupament amb els pigmeus, em va fer pensar que jo…. tot i ser petit en estatura, idò allà enmig d’ells seria un pelet més alt i quasi bé un gegant…..dèries d’al·lot jove!!!
De ses pel·lícules quan tenia vint-i-sis anys, vaig passar a sa realitat, enrolant-me a sa Comandància de Marina en es camí de Es Castell com mariner mercant, per poder fer es viatge cap a Ghana en l’Àfrica Occidental, perquè acabats es meus estudis a Londres, idò no tenia un cèntim per fer-ho.
Dir-vos que atracats en es port comercial de Tema a Ghana, tot ho vaig veure molt negre; no és exagerar gens; sense ningú que m’esperés a peu de sa rampa, va fer dir as capità: “Es vaixell queda aquí tres dies per descarregar, si canvia de parer jo el tornaré a ca seva”.
Es leprosos i es pigmeus de ses pel·lícules d’antany, tot havia esdevingut ben nul per jo.
Catorze anys amunt i avall, en aquest país africà, per trobar què necessitava sa gent i amb què jo els podia fer costat, em van fer acabar a un poblet anomenat Binde, on hi havia unes parets alçades amb un sostre de planxa de ferro galvanitzat, tot rovellat i que volia esser un centre primari de salut.
Menorca i Maó amb 250 voluntaris i voluntàries que van venir a fer-me costat i recolzat per donacions i ajudes des Govern Balear, Consell Insular, Ajuntaments de Maó, Es Castell, Alaior i Ferreries també d’empresaris, Alba Estudi de Dansa i de Sa Naviera Iscomar que dugué tots es contenidors a Ghana, vam aconseguir construir un hospital rural de 80 llits (160 si hi poses un pacient davall cada llit, allargat sobre una estora com es costum allà), afegint dos ambulatoris perifèrics, un centre social i també una emissora FM per formació bàsica, a distancia, per es pastors i pastores que viuen enfora de s’escola. Idò, amb aquesta infraestructura, Binde avui, és en es mapa de Ghana.
Sa pregunta des milió, que potser molts mos fèiem és:” Per què tant enfora, a Binde i no aquí”?
Idò, sa resposta som 250 persones per poder-la donar, si bé jo ja us podria avançar que posant infraestructura i afavorint sa educació en països on només hi anam sovint per endur-nos matèries primeres i antany esclaus i res més; amb aquests mitjans de desenvolupament, afavorim que es fenomen immigratori, que veiem ara cada cop més, no s’agreugi i mos encalci com un malson.
A Binde hem aconseguit deixar llocs de feina amb pagues assumides pes Govern de Ghana, així ara ningú ha tingut que entrar en una patera o en un cayuco, per fugir desesperats a altres indrets del món.
Avui estic content de veure que aquesta feina, de fer de Binde un lloc millor, ha arribat a molts menorquins i menorquines, tant a gent gran com a joves.
Es joves que veieu avui aquí, son alumnes de 2º d’ESO, que es van interessar, durant aquest curs en sa seva assignatura de Valors Socials, per conèixer com fer un món més rodó i just.
Fer unes xerrades col·loqui a l’institut Joan Ramis i Ramis, comparant es meus quaranta anys a Ghana, amb es deu anys a Suïssa. Tant per aquests estudiants com per jo, ha estat una experiència compartida molt enriquidora.
Com botó de mostra, quatre alumnes d’aquest grup i representant a tots es seus col·legues, que no han pogut pujar aquí dalt des balcó, per manca d’espai, emperò que atents, hi són abaix damunt sa tarima també amb camisetes de Festes, aquests resumiran amb quatre preguntes el que durant es curs vam discutir i compartir.
QÜESTIONS ALUMNAT
- Manolo, a jo me va quedar que has viscut a parts del món molt diverses, primer Menorca, després a Ghana i els darrers anys a Suïssa. Són maneres de viure molt diferents, on creus que són més feliços? (Jan)
RESPOSTA
- A jo em va fer gràcia es tema des cocodril, i allò que vas explicar de les ses seves creences… M’ho-s ho contes? (Claudia)
RESPOSTA
- I fer classe per ràdio, per noltros, no és gaire normal. Com hi vas pensar? (Núria)
RESPOSTA
- Manolo, jo record que mos vas explicar sa implicació i sa resposta de sa gent de Maó per recollir doblers per comprar un ambulància… A molts de noltros ens va fer molta gràcia, però tu creus que ara seria possible tornar-ho a fer? (Magí)
RESPOSTA
Sa cançó que ara amb ells cantarem (afinem ses veus), es canta a Ghana i mostra com es sol, sa lluna, sa terra i es vent, que tot ho mou i oxigena, idò, són energies universals obertes a tot quant viu i es mou al voltant nostre i que fan un món, nou de trinca cada dia.
CANÇÓ
■ *Barka Te Danam (x 3) Winam, Winam.*
(Gràcies noltros et donam Oh Sol, Sol.)
*Barka Te Danam (x 3) Winam* .
(Gràcies noltros et donam, Oh, Sol.)
■ *Barka Te Danam (x3) Mara, Mara.*
(Gràcies noltros et donam, Oh Lluna, Lluna.)
*Barka Te Danam, (x3) Mara.*
(Gràcies noltros et donam, Oh Lluna.)
■ *Barka Te Danam, (x 3) Timna, Timna.*
(Gràcies noltros et donam, Oh, Terra, Terra.)
*Barka Te Danam (x3) Timna* .(Gràcies noltros et donam, Oh, Terra.)
■ *Barka Te Danam, (x3) Fuu Fuu, Fuu Fuu*
(Gràcies noltros et donam, Oh, Vent, Vent.)
*Barka Te Danam, (x3) Fuu Fuu.*
(Gràcies noltros et donam, Oh, Vent.)
Moltes gràcies al·lots i al·lotes i també a ses vostres professores Belén i Conxi i Directora Raquel!!
Malgrat tot i sa diferència d’edat i els nostros interessos, aparentment diferents, hem pogut descobrir que encara hi ha coses que podem transmetre, coses que podem explicar i compartir i, coses que podem fer tots junts. Encara no està tot fet!!
Gràcies per acompanyar-me aquest vespre!!
Veient idò com es jovent de ca ‘nostra creix i es relaciona ara amb un chip intercultural i de nous valors, visquem també Ses Festes oferint sa mà i no es puny, per fer de Maó una societat plural, on sa discriminació, sa xenofòbia, es “bullying” i qualsevol violència cap un l’altre, no trobin carta de ciutadania.
I posat a suggerir coses…. perquè no demanar a ses destil·leries que coneixem que preparin, com ho fan ses cerveseries amb una cervesa 0,0 (sin), una pomada “sense alcohol”, per es gust de qui la vulgui triar, ja que mola brindar així, tots plegats amb gusts diferents i fent Colla, igualment!!
La Ciutat de Maó és única al costat d’ets altres pobles de Menorca, per tenir una Festa Patronal…femenina: Dona i Mare que té es Portal a l’Ermita de Gràcia, lloc que mos lliga a ses arrels des nostros avantpassats que hi reposen i mos recorden d’on venim i qui som.
Talment com quan remam dins una barca tenim l’esquena girada cap a proa (direcció cap el futur), emperò ets ulls estan fixos en sa popa (direcció cap al passat). Talment sabent d’on venim, podem anar drets i segurs cap a un bon destí, açò és sa bitàcora d’allò que som.
Aquest Portal de Gràcia, mos duu de sa mà per sentir millor sa nostra pròpia cultura talaiòtica. Patrimoni, ara fa un any, de la UNESCO.
Una cultura i societat on s’ordre i valors materns predominen i mostren com es respecte, sa fraternitat y es bé comú son cabdals…Vet aquí perquè es poblats talaiòtics no mostren sovint murades de defensa i són accessibles per poder entrar i sortir pacíficament.
” Sa Taula” que com signe talaiòtic mostram així (T), resulta que girant ses mans ( I ) pot representar una nau amb vela estesa, que recorre el cel de llevant a ponent. Així idò, com un símbol ancestral i vista capgirada, fa l’efecte que és una barca que mos acull i esdevé com el ventre d’una mare, que amorosament mos vol menar a un viatge astral, sense fi.
Remem idò de debò conjuntament dins d’aquesta barca majestuosa, que dona confiança, bon calat i serenor a sa nostra terra, malgrat ses envestides d’una mar brava i també d’aquella o altra seca que mos pugui enfonsar…
I ara, a espatlles des gegants Na Guida i En Tomeu, que ballant molts d’anys amb noltros, ja han arribat a ses seves bodes de Granit, celebrant els seus 90 anys fets…..!!! Sí, som un poble amb futur.
BONES FESTES DE LA MARE DE DÉU DE GRÀCIA TINGUEM!
BONES FESTES DE MAÓ A TOTHOM!
… de vez en cuando sale del seminario un misionero que no es dogmático ni apologeta de las tonterías de su credo… y entonces los necesitados de esos lejanos países tienen suerte y reciben calor humano, empatía, respeto, enseñanzas y ayuda, dejando de lado las tonterías religiosas… espero que este haya sido el caso con Manolo… gracias a él y gracias a los cientos de ciudadanos anónimos que durante todo este tiempo han estado colaborando… a la iglesia no, porque ella nunca pone un duro, sólo la caradura…