El grup de Junts per Lô s’entregava dia 24 en la secció d’opinió amb unes crítiques-queixes sobre el plenari que es va celebrar el passat dia 6 d’agost. Retreuen, ara, que dues mocions que havien presentat no van entrar a l’ordre del dia, per un oblit administratiu. Com serà que els representants de Junts, no van cridar l’atenció sobre aquest lapsus ni en comissió informativa ni en Junta de Portaveus, abans del plenari. Ni tampoc no van demanar que entressin per urgència, com podrien haver fet d’acord amb que preveu el reglament –que els hi agrada invocar–, de tant d’interès com duen en les seves mocions.
Es veu que són més afeccionats a donar sensacions adverses sobre l’equip de govern que troben totalitari en les seves actuacions. Què hi farem! És el llenguatge que duen adquirit (com el “No passaran” i altres immundícies de la seva insuficient campanya electoral) i l’han de col·locar tant si encaixa com si no en qualsevol context, mentre per altra part entonen càntics de sirena sobre el talant, l’harmonia, la participació i el consens assembleari. Un dia te diuen que no estan per posar pals a les rodes i l’altre t’esperen darrera la porta amb el pal amenaçant. A veure qui els entén.
Tots de vacances i han hagut de menester tres setmanes per exposar que no van poder fer una pregunta, per cert, més retòrica que d’utilitat general. Saberuda, es diria. Els ciutadans tenen dret a saber en què s’ocupen.
Volen, els de Junts, saber si hem de continuar amb una manera totalitària de governar. I ara, cap a on partim: els hi diem que sí, els hi diem que no o fem una assemblea? Tanmateix si la parauleta els hi agrada, la veurem escrita, recitada o cantada durant tot el mandat.
Els hi contestarem en el proper plenari.
