"Es que vivim del turisme". Ja fa anys que sentim aquest mantra. Tant, que hem acabat claudicant i pensant que no ens quedava alternativa.
Ens han dit que com més turistes vinguessin més rics ens faríem, més oportunitats de futur tindríem. Que com més, millor. Però l’únic que realment ha anat creixent, ha estat el malestar de la població resident. Més turisme ha significat més dificultat per accedir a una casa, més dificultat per tenir una feina ben remunerada, més pressió sobre els recursos naturals i més saturació dels serveis bàsics. Hem construit un model econòmic que ha fet del turisme la seva activitat central.
Per aquells que no ho entenen o ho volen entendre malament, no esteim demanant que Menorca deixi de tenir activitat turística, esteim demanant que es posin sostres als creixements il·limitats.
Avui som aquí perquè esteim fartes d’aquest discurs; esteim fartes que ens esclafi el turisme, esteim fartes que ens xuclin l’aigua, esteim fartes que ens treguin de casa i esteim fartes de fer feines precàries. Volem poder viure a Menorca, i fer-ho dignament.
Esteim fartes que ens esclafi el turisme
En només quinze anys, el nombre de turistes que visiten Menorca ha augmentat prop d'un 80%. L'any passat l'illa va rebre gairebé 2 milions de visitants: hi ha 2000 turistes per a cada 100 residents.
Si comptam totes les persones que hi ha damunt Menorca al llarg de l'any, aproximadament el 95% són turistes i només el 5% som residents.
Aquest creixement constant es presenta com un indicador d'èxit, per açò, el Consell Insular de Menorca es gasta devers 20.000 € diaris en promoció turística. Però els seus récords són la nostra asfixia: l’èxit no es pot medir en nombre de visites oblidant en quines condicions vivim les residents.
La massificació és la conseqüència d'un model que necessita créixer a costa de tot.
Cada any rebem més turistes i, cada any, la vida empitjora.
Esteim fartes que ens xuclin l’aigua
L'aigua s’està acabant. L’aigua és probablement el recurs natural que mostra amb més claredat els límits físics de Menorca.
Les fonts fa anys que es van eixugant i els aqüífers es troben en una situació extrema, ja que no aconsegueixen recuperar-se ni durant els anys més plujosos. Però el consum d’aigua continua augmentant a causa del turisme, perquè un visitant gasta fins a sis vegades més que un resident. Les urbanitzacions només acullen un 18% de la població, pero en canvi representen gairebé un 50% del consum d’aigua de l’illa.
Hi ha pobles on l’aigua ja no és potable o s’hi plantegen restriccions, mentre es reguen jardins i grans regadius a ple sol sense control. No pot ser que cada habitació d’hotel hagi de tenir la seva piscina o que els rent a cars no reutilitzin tota l’aigua que malgasten.
Parlam sovint de la capacitat turística de Menorca, però molt menys de la seva capacitat hídrica. Cap model econòmic és viable si es basa en consumir més aigua de la que el territori pot regenerar.
Qui vindrà quan ja no ragi aigua de l’aixeta?
Esteim fartes que ens treguin de casa
El turisme primer ens va guanyar el terreny a la costa, després va entrar als pobles i ara ja s’ha instal·lat dins les nostres cases. La crisi de l’habitatge és la principal preocupació dels residents: el 99% de les cases que s’anuncien a l’illa són inaccesibles pels menorquins, només un 1% se les pot permetre.
Actualment hi ha aproximadament 114.000 places turístiques a Menorca, entre legals i il·legals. Moltes cases de Menorca ja no són per viure-hi, són per fer-hi negoci. Unes 12.000 cases es comercialitzen a través de plataformes com Arbnb. Això equival a la suma de tots els habitatges d'Alaior, Es Mercadal i Es Migjorn Gran.
A més, gairebé un 7% dels habitatges de l’illa es concentren en mans de les mateixes persones, és a dir, de grans tenidors.
L’habitatge s’ha malentès com una mercaderia i no com un dret. Aquesta crisi ja no només afecta a la població resident i als treballadors de temporada. A Menorca hi viu gent, la que treballa i sosté les vacances i la vida dels turistes que ens visiten, la que ens atén als hospitals, la que ensenya escola als nostres fills, la que ofereix altres serveis bàsics i la que ja no té on dormir.
Les aliances entre els col·lectius són claus, per açò avui són aquí les companyes de l’Assemblea de Menorca per un Habitatge Digne, vos animam a que seguiu d’aprop la feinada que fan.
Esteim fartes de fer feines precàries
Si el turisme ens fa tan rics, per què cada vegada ens costa més viure a Menorca? Per què treballam més hores i arribam pitjor a final de mes? Per què emancipar-se és un luxe? Per què tanta gent ha de partir de l'illa o renunciar al seu projecte de vida? Per què el dret a l’oci és ara un privilegi?
Les Illes Balears són una de les comunitats de l'Estat que destinen una major part del salari a cobrir despeses essencials com l'habitatge, l'alimentació o l’electricitat. Una llar balear gasta de mitjana 3.900 € al mes, uns 12.000 € més anuals que la mitjana estatal.
Quan Menorca rebia només una tercera part dels turistes actuals, la renda per persona era més alta. És a dir, teníem menys visitants i, en canvi, estàvem econòmicament millor, erem més rics! Aquest és el gran fracàs del monocultiu turístic: l'economia creix, però el benestar per a qui viu i treballa aquí tot l'any empitjora.
Una illa que depèn d'un sol sector és una illa vulnerable. Necessitam una economia més diversa, amb més indústria, més producció local, més energies renovables, més ocupació de qualitat i sectors que generin riquesa sense expulsar la gent de ca seva.
Perquè el futur de Menorca no pot consistir a treballar més per viure pitjor enmig d’un entorn elitista. Perquè no volem una economia que creixi mentre la gent és cada cop més pobra. Volem poder viure a Menorca, i fer-ho dignament.
Esteim fartes
ESTEIM FARTES: PROPOSTES
Viure només del turisme ja no és una opció. Ho hem dit amb protestes, però també amb propostes que no han volgut escoltar: reduir la dependència damunt del turisme, disminuir la pressió sobre els recursos naturals i reforçar sectors que cobreixen necessitats bàsiques —alimentació, cures, habitatge, energia i rehabilitació—, garantint alhora una transició justa per als treballadors i treballadores.
Per açò, avui, repetim aquestes propostes davant del Consell, a veure si, de més a prop, en senten millor.
Massificació
Per frenar la massificació, des del Consell Insular podeu limitar JA l’entrada de cotxes turístics, sense mentir-nos dient que es necessita fer un estudi darrere l’altre. Ens deis que aquesta mesura té una finalitat partidista, quan tota la resta d’illes ja l’ha aprovada o posada en pràctica, tenint el mateix color polític que ens governa aquí.
Fa tres anys que ens enredau i les vostres excuses ja no ens valen. Amb la implementació d’aquesta mesura, Eivissa ha aconseguit reduir uns 8.000 turistes diaris durant tot l’estiu i n’ha notat els beneficis.
També podeu posar un sostre legal de places turístiques i no assignar-ne de noves. Actualment, preteneu afegir-ne 24.000 més, una capacitat que heu de revisar. Ja fa temps que vam sobrepassar el límit.
Ara mateix no s’apliquen impostos sobre els allotjaments turístics. Per què l’allotjament turístic no paga IVA o en paga només un 10 %? Des del Consell Insular hauríeu de demanar un canvi davant d’aquesta situació. Una activitat que està traient els residents de casa seva no es pot premiar.
També hauríeu de limitar l’arribada de creuers als ports de Menorca. Les illes veïnes ens estan mostrant els efectes que té aquest tipus d’oferta sense límits: una invasió de gent als nuclis urbans, sense que el retorn econòmic sigui gairebé apreciable.
Habitatge
Per frenar el desastre de l’habitatge, des del Consell Insular podeu eliminar els lloguers turístics que hi ha dins els pobles, que és l’espai prioritari perquè hi visqui la població resident.
Per què no declarau Menorca zona tensionada? Fa temps que complim les condicions per fer-ho i això hauria de permetre una regulació del preu del lloguer. Construir més no és una opció si els preus es fixen des del lliure mercat.
Des del Consell també podeu rehabilitar habitatges ja existents que estan en desús i gravar fiscalment els habitatges buits perquè entrin al mercat residencial.
També podeu afavorir i crear incentius per a la creació de cooperatives d’habitatge que garanteixin uns preus que la gent pugui pagar per viure.
Aigua
Per frenar el problema de l’aigua, des del Consell Insular podeu incentivar que tots els ajuntaments adoptin tarifes progressives segons l’ús dels recursos hídrics. Ha de costar el mateix l’aigua d’un establiment turístic o d’una piscina que la que feim servir per sobreviure?
El problema de l’aigua a Menorca no s’arranjarà només posant dessaladores, com ens volen fer creure. El municipi de Ciutadella fa 15 anys que en té una i és la població que té l’aqüífer més esgotat i contaminat.
És necessari que renoveu la xarxa pública de distribució d’aigua potable als municipis i, així, disminuir les pèrdues per fuites, que en alguns casos són realment elevades. Quan reviseu aquestes infraestructures, també podeu procurar que les inversions milionàries que dedicau a regenerar aigües depurades serveixin de veritat per deixar descansar els aqüífers, no per pagar negocis privats i obres de grans constructores que després resulten inútils.
Feines
Ara mateix, la nostra economia depèn absolutament del turisme. Què feis per frenar aquesta dependència?
Per revertir la precarietat laboral i diversificar l’economia, des del Consell Insular podeu apostar per altres sectors, no només pels tradicionals, com ara impulsar la rehabilitació energètica dels edificis i les indústries locals de reparació, reutilització i reciclatge.
També és molt necessari fomentar la producció d’aliments sans destinats al mercat local. Gairebé tot el que menjam ve de fora.
I què passaria si impulsàssiu la investigació? Podríem ser una illa puntera en tecnologies de regeneració ambiental, en economia blava i amb empreses que donin assistència tecnològica a les indústries.
Voleu fer de Menorca una illa diversificada, resilient i agradable per viure? O seguirem essent una illa saturada, asfixiada i sense horitzons de futur possibles?
Avui us hem donat algunes idees que esperam que pugueu escoltar.
Esteim fartes