Consells per a cuidar els bonsais

Cuidar un bonsai no sempre és tasca fàcil que precisa de coneixements i sobretot de molta paciència i que depèn també molt de cada varietat. No obstant això, existeixen unes cures i consells mínims que són comuns a totes les espècies i que es fan imprescindibles per a aconseguir un correcte manteniment.

1. Triar un bon lloc. El més important és seleccionar un bon lloc per al bonsai i això dependrà també de l’espècie, per la qual cosa esbrinar la varietat que tenim, és el primer pas a seguir. Després serà important informar-se de les característiques i cures específiques de la varietat en concret. Com a norma general i donat que els bonsais són plantes d’exterior, es trobaran millor a l’aire lliure. Això sí, protegeix-lo del vent i de la calor directa en les hores de més calor. Si per contra és una espècie de zona tropical, reserva-li un espai a l’interior i allunya-li de corrents d’aire i de zones de calor com xemeneies, cuines o calefaccions.

2. El reg. Preferiblement ha de fer-se amb aigua de pluja, i mantenir la terra humitejada. Les arrels han d’estar lliures d’embassades. A falta d’aquesta mena d’aigua, procura que almenys sigui de qualitat i lliure de calç i clor i si pot ser, a temperatura ambient. Per a regar la millor hora és a l’estiu, al capvespre o a primeres hores del matí i a l’hivern en les hores de més calor per a evitar que l’aigua es congeli.

3. Les plagues. Les més habituals són les dels pugons. Aquests solen atacar més a la primavera i es reprodueixen fàcilment. Altres plagues que els pot atacar són l’aranya vermella, els trips o les cotxinilles. En qualsevol d’aquests casos, el millor és la prevenció per a evitar que apareguin, per la qual cosa és important utilitzar plaguicides específics i tenir especial atenció amb l’abonat. El millor és l’hummus líquid compost d’hummus de cuc, que aporta els nutrients necessaris i evita agents patògens.

4. La poda. Aquest apartat és potser el més complex i cal fer-lo amb cura. Però les premisses més importants és fer un tall net i inclinat, mirant sempre cap amunt. Encara que cal respectar el tipus d’espècie i seguir el calendari de cadascuna, la norma general és fer-lo en el moment d’inactivitat de la planta, que sol coincidir amb el final de l’hivern i abans de la floració.

 

.-Aquest és un article de n’Eva Remolina i AMIC per a Menorcaaldia.com

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *