“El futur de la farmàcia no passa per agregar volum de compra, encara que aquesta no sigui una opció equivocada, sinó per dissenyar la seva proposta de valor”. Aquesta manifestació correspon a Valero Pallàs, director general d’Ecoceutics, una companyia del sector farmacèutic que dóna servei a 171 farmàcies a Catalunya i les Illes Balears, per acompanyar-les en la seva transformació digital.
La digitalització no és només una eina tecnològica sinó un canvi de cultura que, en el cas de les farmàcies ha de contribuir a recuperar l’herència de la figura de l’apotecari, posant en valor la tasca del farmacèutic com a prescriptor en salut, que va molt més enllà del simple paper d’intermediari per dispensar medicaments. Una revalorització que, en part, ja s’ha reafirmat arran de la crisi sanitària de la covid-19 perquè “les persones han demanat més presència del farmacèutic, com demostra el fet que el temps de durada de l’experiència de compra s’ha incrementat en l’últim any”, constata Fernando Escura, soci-director de Bufete Escura.
S’ha demostrat que el model de farmàcia –que no té res a veure amb el dels països anglosaxons- “funciona” com una xarxa territorial i de proximitat al client. “La seva gran capil·laritat la configura com el principal establiment sanitari a l’abast del ciutadà”, explica Antoni Torres, president de la Federació d’Associacions de Farmàcies de Catalunya (FEFAC), i destaca que els 3.200 establiments establerts a Catalunya cobreixen el 99% de la població de manera més al detall que no pas els prop de 500 centres d’assistència primària (CAP) repartits pel territori. Tant és així, que la ciutadania va impulsar el Manifest Ciutadà en favor de les farmàcies de Catalunya publicat a change.org per recollir més suports, per reconèixer el servei que han prestat i continuen prestant les farmàcies.
El seu contingut és un bon resum del servei que donen: una tasca imprescindible durant la pandèmia, entre d’altres coses perquè –especialment durant la primera onada- el 80% de les persones amb símptomes de covid-19 van ser ateses per les farmàcies a causa de la saturació del sistema i en moltes localitats rurals o de baixa densitat de població han estat l’únic punt de referència i consulta sanitària a causa del tancament de molts ambulatoris.
Més enllà de la digitalització
Torres insisteix en què –com resa el manifest popular- “la personalitat, qualificacions i experiència del farmacèutic contribueix en moltíssimes ocasions a generar un estat de major seguretat, tranquil·litat i confiança en la persona que acudeix a la farmàcia”.
És cert que la covid-19 ha accelerat molts processos de digitalització, però Ecoceutics ja fa 20 anys que col·labora amb les farmàcies “perquè és una cosa necessària, no és una opció més”, insisteix Valero Pallàs. Per posar alguns exemples, arran del confinament amb el tancament dels CAP però l’obertura continuada de les farmàcies com a servei de primera necessitat, la implantació de la recepta electrònica ha estat massiva i exitosa. “Però no ens podem quedar en aquest punt”, emfatitza Pallàs per explicar que aquest fet “obre un seguit d’opcions per poder convertir la farmàcia en un punt sanitari avançat de salut”.
Torres: “Amb polítiques alienades i la integració tecnològica de la xarxa de farmàcies i el sistema sanitari, s’obtindria una gran eina per a la prevenció i control de la salut dels ciutadans”
Una visió que comparteix Antoni Torres que reconèixer tots els avenços que pot fer la farmàcia amb les eines tecnològiques pel que seria el back office (gestió de comandes, estocs, proveïdors, compres, facturació…) però posa èmfasi amb “el gran volum d’informació que el farmacèutic pot tenir sobre la salut dels usuaris” –evidentment amb la corresponent regulació sobre la protecció de dades, senyala-. “Amb polítiques alienades i la integració tecnològica de la xarxa de farmàcies i el sistema sanitari, s’obtindria una gran eina per a la prevenció i control de la salut dels ciutadans”, diu Torres.
En aquest sentit, exposa que la farmàcia podria desenvolupar una tasca de control de malalts crònics, “que les estadístiques mostren com no compleixen amb els seus tractats durant el primer any de la seva prescripció”, fer seguiment de malalties autoinmunes, tractaments de malalts de càncer,… i, en línies generals, afavorir el compliment terapèutic perquè amb una digitalització més avançada “es podria controlar si s’ha retirar la medicació, si s’està prenent, si està generant efectes adversos,…”; i podria estar en contacte amb les farmàcies dels respectius centres hospitalaris.
Afavorir la ciutadania
“Amb accions de digitalització estem afavorint al ciutadà i reforçant el sistema sanitari perquè disposarà de més dades sobre el pacient i més informació sobre la seva salut, fet que redundarà en una sanitat més preventiva, alhora que alliberarà als professionals sanitaris d’algunes tasques i per tant disposaran de més temps per atendre als pacients”, resum Torres.
“Parlar de l’ús de les dades és parlar del present, no només de futur, perquè un bon ús de la informació pot ajudar a prendre decisions fins i tot per sobre de les intuïcions del farmacèutic”, indica el responsable d’Ecoceutics. Pallàs explica com les eines tecnològiques d’Ecoceutics generen algoritmes no només per permetre fer les compres als laboratoris, sinó també per saber sobre l’estat de la seva salut. Al seu entendre, cal fer una clara diferenciació entre la informació sobre els medicaments i la referida als productes de parafarmacia. És en aquest últim segment en el que la companyia pot ajudar també a la farmàcia.
Torres: “Amb accions de digitalització estem afavorint al ciutadà i reforçant el sistema sanitari perquè disposarà de més dades sobre el pacient i més informació sobre la seva salut”
Ecoceutics es basa en el valor i en l’aprenentatge que aporten les dades i en la automatització i optimització de processos, de manera que s’aconsegueix, mitjançant la tecnologia, oferir un millor servei a client, molt més cuidat i personalitzat. L’objectiu és vetllar per la seva salut i tornar a l’origen dels valors de la professió farmacèutica, però modernitzada i adaptada als nous temps i requeriments de la societat.
En l’actualitat, Ecoceutics té el seu propi model de fidelització del client amb uns 86.000 clients actius, que amb la gestió de les dades anònimes pot extreure patrons de consum que facilita a l’establiment en la gestió dels estocs, a les comandes… Aquest programa de fidelització permet a les farmàcies associades a Ecoceutics incrementar la seva tiquet mitjà. El tiquet mitjà a les farmàcies espanyoles és de 32,80 euros, mentre que el tiquet mitjà de el programa de fidelització de les farmàcies Ecoceutics és de 37,18 euros.
Associats, no clients
En aquelles categories de productes en què Ecoceutics gestiona l’aprovisionament, les farmàcies aconsegueixen un augment de la rendibilitat en aquella categoria de productes de l’entorn d’un 20%; això és gràcies a la reducció d’estoc, la formació dels equips i el suport en campanyes de venda.
L’equip multidisciplinar d’Ecoceutics el configuren 20 persones, de les quals cinc són enginyers informàtics. La companyia ha tancat 2020 amb un volum de negoci de 3.428.468 euros, un 6,56% més que en 2019. L’empresa, que ha registrat un creixement del 4,28% en els últims quatre exercicis, planeja iniciar el seu camí a Madrid, País Valencià i Andalusia al llarg del segon semestre del 2021. En bona part, la facturació del 2020 s’ha degut a una activitat no habitual a la companyia amb la venda de productes de prevenció i control del coronavirus.
Una altra tasca que impulsa Ecoceutics és la de generar ‘comunitat’. “Nosaltres no tenim clients sinó associats”, remarca Valero Pallàs i, amb aquest esperit, “la nostra xarxa fomenta una comunicació entre tots ells per compatir experiències, per generar intel·ligència col·lectiva que beneficia a cada punt de venda i als seus responsables en la posada en marxa de noves iniciatives, valorant pros i contres de cadascuna”.
Escura: “El sistema farmacèutic ha defensat el seu model d’atenció i de punt de salut com a servei directe entre el pacient i el farmacèutic, un aspecte que les plataformes no poden garantir”
Un corporativisme que valora Fernando Escura, soci-director de Bufete Escura, experts en l’assessorament al sector de les farmàcies. Amb la seva expertise, Escura reafirma que el model de farmàcies ha superat, entre d’altres, els dubtes que podien sorgir entre la població davant “de possibles alteracions del servei”. Així es refereix Escura a l’intent d’incursió que van fer les plataformes de repartiment a domicili. “El sistema farmacèutic ha defensat el seu model d’atenció i de punt de salut com a servei directe entre el pacient i el farmacèutic, un aspecte que les plataformes no poden garantir. Ha estat un èxit perquè les administracions també han reconegut amb el seu suport al model actual que és un sistema que dóna seguretat”.
Escura insisteix en què, un cop consolidat, aquest sistema vol i pot anar més enllà, “el farmacèutic ho vol” i s’aconseguiria tenir una xarxa de botigues sanitàries pròximes al ciutadà. No obstant, des de la seva experiència en l’àmbit legal, Escura adverteix que qualsevol avenç que es faci en aquest sentit, “hauria d’establir acuradament com es gestionen les dades, des del consens entre el sector farmàcies, el Ministeri de Sanitat, la Conselleria de Salut i, especialment, amb la Seguretat Social, una estructura molt complex”. Encara que destaca com de bé ha funcionat la recepta electrònica.
Un 20% en situació delicada
El 2020, però, no ha estat un any favorable per a tots els establiments farmacèutics. Des de la federació s’adverteix que hi ha un 20% de farmàcies que estan passant per una situació delicada perquè la seva facturació s’ha vist minvada per la manca de clientela.
Mentre un 20% de les farmàcies estan passant per una situació financera complicada, entre un 50% i un 60% han pogut mantenir les seves facturacions
En general, es tracta de botigues ubicades, indistintament en zones urbanes i rurals. En alguns casos, la caiguda de les vendes ha estat causada per la disminució del trànsit de vianants, en aquells establiments situats en eixos urbans comercials i turístics; però també en les àrees més financeres de les grans ciutats on el teletreball s’ha imposat. En d’altres, perquè estan en poblacions més turístiques, amb un alt percentatge també de segones residències, tant en zones costeres com de muntanya.
Així, mentre un 20% de les farmàcies estan passant per una situació financera complicada –“i sense disposar d’accés a les ajudes públiques”, recorda Torres-, entre un 50% i un 60% han pogut mantenir les seves facturacions, tot i estrènyer alguns marges, i per un percentatge reduït d’establiments, el context de la crisis els ha afavorit i han superat les expectatives, segons dades de la Federació d’Associacions de Farmàcies de Catalunya.
.- Aquest és un article de na Maria Teresa Coca i AMIC per a Menorcaaldia.com