La solitud s’ha convertit en un tema central en els estudis gerontològics, ja que influeix sobre la salut física i mental de les persones majors i sobre la seva qualitat de vida en un sentit ampli. Entendre els factors que condicionen els sentiments de solitud d’aquest col·lectiu és de gran importància, pel fet que representa una oportunitat única per a millorar el benestar durant l’etapa de la vellesa. Diversos estudis havien demostrat que els alts nivells d’educació tenien un efecte protector contra la solitud durant aquesta etapa tardana de la vida, però no s’havien explorat els mecanismes i raons que hi ha darrere d’aquesta associació.
Una recerca realitzada per Celia Fernández-Carro, investigadora del Departament de Sociologia III de la UNED i Jordi Gumà Lao, vinculat al Departament de Ciències Polítiques i Socials de la UPF i membre del Grup de Recerca en Sociodemografía (DEMOSOC), publicada recentment en la revista Social Indicators Research, analitza per primera vegada els factors associats a la solitud durant la vellesa, examinant les interdependències entre les diferents esferes vitals.
“El nostre objectiu ha estat aprofundir en el coneixement sobre com les trajectòries biogràfiques de les persones majors condicionen els seus sentiments de solitud. Hem utilitzat una perspectiva longitudinal per a explorar com interactuen el nivell educatiu i la trajectòria familiar, que s’experimenten en diferents etapes de la vida, per a així dur a terme una radiografia de la solitud entre les dones a Europa quan arriben a la vellesa”, expliquen els autors.
Amb la finalitat d’analitzar com la interacció entre l’educació i la trajectòria familiar posterior – sobretot referent al paper de la parella i la maternitat – poden donar lloc a resultats diferents amb relació a aquests sentiments de solitud, els autors han combinat dades biogràfiques i transversals de l’enquesta Survey of Health, Ageing and Retirement in Europe (SHARE), i han agafat una mostra de 10.615 dones de 65 o més anys, d’onze països europeus, entre ells l’Estat espanyol.
A partir de vuit trajectòries familiars diverses – matrimoni precoç amb fills; matrimoni tardà amb fills; mares que es van separar o van divorciar aviat; dones en convivència sense fills; dones solteres sense fills; mares que es van quedar vídues aviat; mares solteres -, avaluen l’efecte mediador d’aquestes trajectòries quant a la relació entre educació i solitud.
L’educació té un efecte de selecció en les trajectòries familiars
L’anàlisi ha confirmat plenament una primera hipòtesi que s’havien plantejat els autors: existeix un efecte de selecció de l’educació per la mena de trajectòria familiar, que influeix posteriorment en la sensació de solitud durant la vellesa. Així, a mesura que el nivell d’estudis és major, augmenten les probabilitats d’haver entrat en una trajectòria familiar no tradicional, diferent del patró de formació familiar predominant, caracteritzat per estar casada i amb fills. Segons els autors, “els efectes de la interacció entre l’educació i la trajectòria familiar sobre la solitud podrien intensificar-se per a aquelles dones que no es van casar, no tenien fills o no van fer aquestes transicions seguint les normes socials més tradicionals”.
Però aquesta afirmació fa entrar ja en la segona hipòtesi que es van plantejar els autors, que era que la trajectòria familiar fa de mediadora de la interacció entre l’educació i la sensació de solitud tardana. En aquest cas, només es va confirmar per a una subpoblació femenina molt concreta: les dones amb un nivell educatiu mitjà – estudis de secundària – que no estaven casades i no van tenir fills. El fet de no haver pogut accedir a una educació superior, i al mateix temps, formar part del grup de dones que havien seguit una vida “no estandarditzada”, va fer que l’efecte positiu que en principi els donava l’educació rebuda, quant a la sensació de solitud, quedés neutralitzat.
En canvi, les dones que van poder accedir a una educació superior, malgrat ser solteres i sense fills – trajectòria familiar menys tradicional – van mostrar una menor probabilitat de declarar-se soles en comparació amb les que tenien nivells d’estudis més baixos. “És probable que la trajectòria ‘soltera sense fills i amb una educació elevada’ fos resultat de prioritzar altres projectes personals, com la seva carrera professional, per sobre de la formació d’una família. Una diversitat més àmplia de rols al llarg de la vida pot haver-los donat més oportunitats d’ampliar les seves relacions socials més enllà de la família, compensant l’efecte negatiu de no haver tingut parella i fills”, afirmen els autors.
Jordi Gumà i Celia Fernández-Carro destaquen que aquests resultats ajuden a entendre com la consecució educativa i la formació de la família en diferents etapes individuals durant el curs de la vida interaccionen per a impactar en els nivells de sensació de solitud en la vellesa de les dones europees. “En un context de progressiva desestandarització del curs de la vida, examinar aquesta qüestió ajudarà a obtenir una imatge més realista de com aconseguir un envelliment positiu i satisfactori”, conclouen.
.- Aquest és un article de Social.cat i AMIC per a Sa Revista.