Sense MENORCA no hi hagueren conqueridors sigui i tot Alfons III.
Són, idò, els colors, els sabors, els sons, les remors, els silencis, el perfil de l’Illa amb les seves gents… quant ens conquereix!
Vet aquí que el príncep Myskin afirma en el conte L’Idiota: “És sols lo bell que captiva i salva el món”.
MENORCA és idò bella perquè és sempre una continua creació. Veure i sentir lo bell és percebre quant és original i perenne.
Lo vist, emperò, no pot correspondre’s a quant es percep ara i aquí sols, més idò és “A on m’emporten els sentits”, perquè veure és veure-ho tot…plenament, absolutament en la xarxa d’ésser que esdevé.
Celebrar les Conquestes, siguin del caire que siguin, poden enlluernar-nos i allunyar-nos del què, com i quant… de MENORCA.
De fet es necessiten molts ulls i mirades i badades…per esdevindre quant som (personalment i fent colla). Vet aquí la nostra forma dialectal pròpia d’emparentar el “Jo som, amb el noltros som”…que es fa com la pinya que creixde dins a defora!
Construir una comunitat bella és deixar-se impregnar del que és MENORCA…”Una Illa per el món” al bell mig de La Mediterrània.
Nelson Mandela fou ferm i resta una llum perquè estava ben arrelat a la seva terra que sentí era de tots, els d’antes i els de després Negres amb blancs…”Sortint de la presó cap a la llibertatvaig sentir que si no deixava al darrera tot quant havia viscut (tants prejudicis) continuaria essent un presoner”.
MENORCA és més gran fins i tot que els Talaiots i ses Taules perquè al damunt d’ ella han estat alçats i les creences amb valors, també.
És un doi aturar-se en un temps i en una fita concrets perquè Menorca en pot portar a molts i a més…i sempre millors.
Altrament conquerir MENORCA seria com donar-li l’esquena posant “L’arada davant des bou”en el seu esdevenir sempre nou, bell i d’avui.
No ho diem així en dies de bolla:
“Quants més serem, més xalarem”?
BONES FESTES.
