La FAPE (federació d´associacions de periodisme d´Espanya) acaba de fer una proposta que considero summament interessant. Ni més ni menys que crear una assignatura de periodisme –a l´ESO– per tal de combatre frontalment les “fake news”. Realment, vénen a ésser notícies falses. Una mena de producte pseudo-periodístic que es camufla en portals de notícies, mitjans de comunicació i xarxes socials… Tot plegat, amb un sol objectiu: desinformar i enganyar, sense cap tipus de criteri ètic. De cara a manipular l´opinió pública, desprestigiar o enaltir alguna institució o persona, amb ànim d’obtenir rèdits econòmics o polítics. En aquest tipus d´embolat, resulta que el màxim mandatari nordamericà s’ha convertit en tot un expert. Per això, paral·lelament, s’han tret de la mànega el concepte post-truth.
Les noves tecnologies són, certament, una eina fantàstica…, sempre i quan es facin servir de manera adient. Per contra, com que l´índex lector de la gent ha davallat notòriament, és evident que aquest tipus d’històries ajuden a convertir moltes persones en ben “idiotes”. Sense cap ànim d´insultar ningú, la manca absoluta de criteri modula ninots, que es deixen seduir pel primer que passa…amb tota facilitat. D´això –al principat i en tema de sobiranisme– en tenim bons exemples.
És per això que el suggeriment de la FAPE em sembla genial. Demanen –per altra banda– crear un registre de pàgines web i altres plataformes que es dediquen a aquestes males arts. Si, a això, hi afegim la implementació d’una assignatura periodística als instituts, assolirem un jovent molt més ben preparat en matèria comunicativa.
A hores d’ara, una gran majoria dels adolescents prioritzen la seva informació mitjançant les xarxes socials. En aquest entorn, cal lluitar aferrissadament contra la teoria que tot és lícit. Dessota el concepte d´una mal entesa llibertat d´expressió, es vol colar absolutament tot.
Les informacions falses no són l´únic argument per a crear aquesta assignatura. Cal refermar la importància que els alumnes de secundària aprenguin a comunicar. Això els resultarà imprescindible. No tan sols en la seva vida laboral, sinó alhora en la personal…
…Els periodistes sempre han de contrastar el rigor de tota notícia. Per contra, justament això és un punt que els joves no valoren. Per tant, bo seria que aprenguessin a saber entendre i situar el qui de la professió. Conèixer com s´elabora una notícia. Com distingir una font fiable de la que no ho és.
La FAPE manté que, si aquest seu suggeriment arriba a quallar, el més normal fóra que la matèria la impartissin docents graduats en periodisme. Al cap i a la fi, són els qui coneixen l’ entrellat i breguen, dia rere dia, en aquest entorn.
De fet, aquesta mateixa proposta ja la van presentar fa tres anys. Hi havia de ministre d´ educación Íñigo Méndez de Vigo, que no va demostrar gaire empatia envers la idea. Potser estava més abonat a la tesi de donar suport a temes patriòtics desfasats, com els braus i la “roja”. Tal vegada ara, amb el canvi sobtat de govern –tot i que li poden restar quatre telediaris i es pugui veure obligat a avançar comicis– aniria bé posar fil a l´agulla.
Personalment, no formo part de cap xarxa social…, ni ganes. Celebraria, tanmateix, que l´èxit avalés ben aviat aquest desig. Sempre he pensat que l’educació –per damunt de tot– ha de donar eines a l´alumne per a pensar. En aquest punt, la premsa és el súmmum.
… la más famosa y antigua de esas fake news fue aquella que inició la creencia en dioses y demás fauna…