Primer de Maig

Dir 1 de maig és dir classe treballadora, és dir lluita per aconseguir drets socials, laborals, per aconseguir la igualtat real entre dones i homes, per defensar els serveis públics, per denunciar l’explotació infantil en tants llocs del món, per defensar els drets com a persones dels migrants, per aconseguir un món social i econòmicament just, per evitar el desastre ambiental que se’ns aveïna, per demanar la fi dels tractats de comerç i inversió, per demanar l’equilibri entre la vida de les persones i la vida els altres éssers vius amb els quals compartim el planeta.

Dir 1 de maig és denunciar als responsables de tants atropellaments als drets socials, laborals, ambientals de la majoria de la població en el món. És assenyalar a les grans multinacionals, als grans conglomerats industrials, als grans inversors del món que fa temps ja controlen el poder econòmic de la majoria dels països i per mitjà d’ell el poder polític que deleguen en caps d’estat i de govern al seu servei.

Dir 1 de maig és dir internacionalisme, és dir unió de persones de llarg a llarg d’aquest món amb el mateix objectiu que no és un altre que la distribució de la riquesa de manera equitativa. Dir 1 de maig és derrocar fronteres i unir pobles en un mateix esforç solidari de pau i justícia.

Enguany la pandèmia ens impedeix sortir al carrer com sempre, fins i tot quan ens han apallissat, detingut o assassinat. El carrer és lloc de trobada on reivindicar els drets de la classe treballadora però hem de ser capaces de no renunciar al que creem just i celebrar aquest 1r de maig. Els balcons i finestres són part del carrer. Celebrem des d’ells la nostra identitat treballadora.