El RD 27/2020 de 4 d’agost, sobre mesures financeres a les entitats locals, ha aixecat molta polsaguera, però finalment no va ser ratificat pel Congrés el passat 10 de setembre i ara esteim en un nou escenari, però, com s’ha arribat a aquesta situació?
Llegint i mirant els mitjans de comunicació, no s’acaba d’arribar a l’arrel del problema. En aquest assumpte, com en d’altres, els arbres no deixen veure el bosc. Per això hem de tornar enrere en el temps per entendre què passa en el present. L’agost de 2011 el PSOE, amb el suport del PP, i d’esquenes a l’opinió pública i la resta de formacions polítiques, van reformar l’article 135 de la Constitució Espanyola, un mes després que el president del BCE, Jean Claude Trichet, enviés una carta de pressió al Sr. Zapatero, on es ve a dir que el pagament dels deutes als bancs tindran prioritat absoluta sobre les necessitats socials dels ciutadans (sanitat, educació, polítiques de plena ocupació, etc…).
Per tant, la crisi financera global 2008 provocada per l’avarícia del sector bancari privat, que apart de destruir milions de llocs de feina i empreses, provocant un sofriment humà incalculable, va convertir el deute privat en públic. La conseqüència més greu de la reforma de la Constitució va ser la infausta Llei Orgànica 2/2012 d’Estabilitat Pressupostària i Estabilitat Financera. Les conseqüències d’aquesta norma han estat molt negatives pels Ajuntaments.
S’ha creat un entramat de normes i regles arbitràries, incoherents i sense cap fonament econòmic, que no fa més que empitjorar els serveis públics, no permet crear llocs de feina dignes als Ajuntaments, dificulta la remunicipalització de serveis i no fa més que afavorir a la banca i les multinacionals i grans empreses com FCC, Ferrovial, Acciona, entre d’altres que creen pocs llocs de feina, precaris i augmenten el preu dels serveis.
La citada llei anterior, també coneguda com a Llei Montoro deixa indefensos els Ajuntaments davant els bancs, ja que perden poder de negociació dels tipus d’interès i d’elecció d’entitats financeres. Els Ajuntaments han de pagar interessos als bancs per tenir-hi els diners, fa unes setmanes, l’Ajuntament de Ciutadella fea públic que enguany ja havía pagat 20.000 € d’interessos, pels romanents. La banca sempre guanya.
A aquesta situació, hem d’afegir una altra Llei que també ofega els Ajuntaments, ens referim a la “Llei 27/2013 de 27 de desembre de racionalització i sostenibilitat de l’Administració Local”, també de l’època Montoro. Hem vist que tota aquesta teranyina de regles i normes tenen una ideologia neoliberal i que provenen de les directrius de la UE, que com a recepte davant la crisi de 2008 impulsava “l’austericidi” que es va mostrar inútil, ineficient i també ineficaç, mesures i receptes que s’han aplicat en altres moments i en altres països i que sempre han fracassat. Aquestes polítiques neoliberals fracassades són les que ens han duit a la situació actual (recordem, reforma constitució 2011 pactada per PSOE i PP, i les Lleis 2/2012 i 27/2013 del PP).
El polèmic Reial Decret Llei, aprovat pel Govern el passat 4 d’agost pel Consell de Ministres, sobre els romanents dels Ajuntaments, amb el que UP no va estar d’acord, però es va abstenir a la FEMP per permetre el debat parlamentari que ja sabem com va acabar, no és el problema més greu de les Administracions Locals, sinó les Lleis aprovades pel PP en el 2012 i 2013, així com la reforma de la Constitució de 2011.
Un cop derogat el Reial Decret, el Ministeri d’Hisenda ja va anunciar, dilluns día 14, noves mesures: suspendre la regla de despesa en el 2020, millors condicions financeres pels Ajuntaments, prorrogar l’ús del superàvit de 2019… etc, sense dubte són mesures importants, en la bona direcció, però insuficients, per resoldre la situació d’ofegament de les administracions locals, que ha de quedar clar, és conseqüència de les lleis fetes pel PP, en el 2012 i 2013.
A l’acord per un Govern de Coalició, signat per PSOE i Unides Podem, es diu: “9.8.- Ampliaremos las competencias y capacidades de los gobiernos locales, garantizando el respeto de la autonomía local y fortaleciendo el papel de los municipios como unidad territorial básica. En esta misma línea, derogaremos la Ley 27/2013 de racionalización y sostenibilidad de la Administración Local del PP, y aprobando una nueva normativa que conceda a los municipios la capacidad de percibir unos tributos propios mínimos (sin perjuicio de otros que puedan ser reconocidos por la legislación estatal y autonómica) y de disponer de los recursos derivados de la participación en los ingresos del Estado.”
La presència de UP en el Govern Central (tot i que hem de recordar que no gestiona Hisenda, i té un pes limitat), és molt positiu pel municipalisme i la defensa dels seus interessos. Des d’altres àmbits, com pot ser ara, Menorca, UP feim feina perquè es pugui dur a terme l’acord de coalició, i l’anunci fet pel ministeri d’Hisenda dilluns día 14, va en la línea de propostes fetes per UP. Ara és el moment, que els Ajuntaments fagin arribar amb força les seves necessitats i alternatives per solucionar l’actual situació, i que els diputats i diputades, indistintament del seu color, els recolzin, i una d’elles és la derogació de la Llei 27/2013.
