“Un ocell va entrar dins la casa quan va morir Maradona” – menorca al día
Skip to content

“Un ocell va entrar dins la casa quan va morir Maradona”

Un article d'en Joan Pons Pons

Coa-rotja.
Coa-rotja.
(Dibuix: TÒNIA COLL)

Uns minuts després d’assabentar-me de la mort sobtada de Diego Armando Maradona, una coa-rotja ha entrat dins ca nostra. No hi vull establir cap relació. No és el primer ocell, tampoc el primer mamífer, que hi ha entrat volant. Alterosa, oberta als quatre vents i situada en el coster d’un canaló poblat d’arbres, la majoria pins i alzines, també aladerns i mates, els ocells aprofiten les dues terrasses per trobar-hi aixopluc, passar-hi la nit i, a vegades, com ha succeït amb la coa-rotja, no distingeixen entre les divisions humanes. Com que la casa és de sostres alts ens ha costat retornar-la a la foscor del bosc, de la nit. Ha entrat dins la cuina i ha remullat la coa vermella dins una paella amb oli fred. S’ha intentat posar damunt la xapa de l’estufa encesa i s’ha envolat com una nota musical fins a les bigues de fusta. Al final, com si s’hagués rendit, s’ha refugiat entre el microones i la cafetera i he pogut agafar-la amb les mans palpitants. Tenia la coa vermella mullada d’oli. Ens hem mirat. Estava espantada. L’he netejada i l’he deixada anar a la terrassa. Ha volat aprofitant el desnivell del coster i s’ha perdut en la foscor on, he suposat, ha trobat un refugi segur entre les branques de les altes cimalades dels arbres.

La coa-rotja és un ocell petit amb els colors combinats del bosc mediterrani: vermell terrós, negre, gris verdós. És un passeriforme abundant, migrant i, una de les seves característiques com a espècie, és que primer arriben a Menorca els mascles i després ho fan les femelles. S’alimenta de baies i dels cucs que pot trobar en les fustes podrides de la marina i la seva destinació final és el continent africà on hi passa els hiverns després d’haver criat al nord o al centre d’Europa. La femella pon cinc o sis ous d’un color blavós.

Si haguéssim de fer una similitud entre Diego Armando Maradona i les aus ens hauríem de decantar per aquests petits passeriformes. Ocells bells, fràgils en aparença i de diminutes dimensions, protagonitzen proeses vedades als humans com ara volar sense cap ajut artificial durant hores i hores per traçar en el cel fred, i a vegades fosc, una línia invisible de quilòmetres i quilòmetres de llargària. L’objectiu final? El mateix que la majoria d’humans que intenten travessar el nostre mar en pasteres: arribar a una destinació més segura i propícia. També provoquen dolor. Per poder sobreviure, les coes-roges causen la mort de centenars, de milers d’insectes que s’alimenten de la fusta vella.

És en aquesta fragilitat activa on comença la identificació amb els petits ocells i, per analogia, amb Diego Armando Maradona. El futbolista va néixer a Lanús, Argentina, el 30 d’octubre de 1960. Per tant tenia 60 anys acabats de fer i era Escorpió o Escorpí, signe del zodíac que s’identifica amb el color granat o vermell fosc. De família molt humil va començar a jugar a futbol al carrer i en camps de terra. El que ens resulta fascinant, per tant, és el viatge. Des de la misèria quasi absoluta i l’anonimat a la riquesa material dels privilegiats i a la fama mundial. Per què la seva mort sobtada ha provocat aquesta commoció planetària? Naixem perfectes i la vida ens va destruint. Maradona era la perfecció dins el camp de futbol i va ser incapaç de batallar amb el mite que se’l va acabar menjant. Encara que no haguem estat grans jugadors de futbol, encara que no haguem estat famosos com ell, encara que no haguem guanyat els doblers que va guanyar ell, encara que no haguem tingut el seu atractiu salvatge i de carrer ens sentim identificats al cent per cent amb el seu viatge. No amb les circumstàncies però sí amb el trànsit. Molta gent considera exagerada la repercussió i posa l’èmfasi amb la violència masclista, en les trampes esportives i en la seva addicció a les drogues. Crec que s’equivoquen amb el mateix grau que ho fan aquells que només posen l’èmfasi en les seves innegables qualitats futbolístiques. Jo no m’atrevesc a jutjar. Ja ho ha fet la vida i ja ajustarà el temps la seva figura. Només vull apuntar un desig que podria aplicar-se a l’ocell que ha entrat a ca nostra de manera sobtada com hi va entrar el mite a la meva vida a través de la televisió. Bon viatge tengui la coa-rotja, bon viatge tengui Diego Armando Maradona.


Comment

  1. … me acuerdo de cuando Nicolás Maduro hizo aquel ridículo espantoso, cuando ante los medios habló de que su predecesor, el fallecido Hugo Chávez, se le había aparecido en la forma de un pajarito, y que además le habló y le bendijo… no es la única vez que un político queda en evidencia con tales chorradas, recientemente el supuestamente preparado presidente mejicano dijo que iba a luchar contra el coronavirus con estampitas religiosas, y Trump que había que inyectarse lejía en vena… la política está llena de iluminados, hay otro que viste de blanco en una pequeña dictadura en la península itálica que también dice estar en contacto con extraterrestres o fantasmas -ya no sé muy bien qué- que le hablan y le ordenan cambiar el mundo… por eso le recomiendo que no haga comparaciones entre espíritus de gentes que fallecen con apariciones de aves por la ventana, que ya está muy trillado, cuanto menos, desde tiempos de la anunciación bíblica esa del libro de cuentos milenario… que somos una sociedad moderna y la ficción la vemos en la plataforma televisiva, las apariciones ya como que son de frenopático…

Deja un comentario

Your email address will not be published.