L´equivalent d´aquesta expressió –en altres llengües– no deixa en bon lloc un seguit de personatges dels que parlaré seguidament:
- mucho ruido y pocas nueces
- all talk and no action
- trop parler pour rien faire
- parlare troppo per non fare niente
4 mesos després de formalitzar la seva inscripció com a partit polític –al Ministeri de Justícia– “Podemos” obtenia un bon resultat a les eleccions de maig de 2014. Fregant el 8% de vots emesos, assolia la fita de 5 escons al parlament. Així, esdevenia el quart partit més votat d´Espanya. D´aleshores ençà, han anat garlant teatralment, ampliant el “cau” amb una amalgama de plataformes estereotipades arreu. “D´aquella pols, vénen aquests fangs”: amb la caixa de ressonància de batllies com Barcelona, València, Pamplona, Càdiz o Santiago, van anar fent bullir l´olla. Fins que esdevingueren imprescindibles per a garantir l´elecció d´en Pedro Sánchez com a president del govern (gener de 2020).
Fa tota la impressió que aquella mena de matrimoni mal avingut no funciona. Poc s´esperaven, als dos mesos d´haver segellat un pacte de legislatura que toparien amb el malson de la COVID. D´allò, som a punt de commemorar un primer aniversari per oblidar. Al rànquing de gestió pandèmica dels països de la U.E., ocupem llocs de cua. Amb la pruna afegida d´aldarulls a diferents ciutats del país arran la presó del raper Pablo Hasél…
…En aquest punt, la direcció ultrapersonalista i messiànica dels “podemites” (combinats amb els “comuns”) no dóna la talla. Atiant el foc i cercant la gresca contínua, cada cop són més les veus que demanen un cop de timó envers dues possibles opcions: la destitució del tal Pablo o la dissolució del parlament i convocatòria d´eleccions. Si hem d´aguantar tres anys més de batussa, bona nit i tapa´t !
Approfitant l´avinentesa, les formacions catalanes orientades a una nova implementació del “procés secessionista” es freguen les mans. Sis dies ha trigat, però, el president en funcions de la Generalitat a sortir a dir la seva públicament, en relació al sarau imperdonable del carrer. Bé no parava d´ésser –dia sí i dia també– al plató d´emissores de ràdio i TV per a fer anar el ventilador. Molt soroll per a no res. N´arribarem a treure l´aigua clara ? En sortirà un govern com cal, ben cohesionat tècnicament i de cara a treure el principat del sot on som aquests darrers anys ?
Si el fort sotrac derivat del Coronavirus no ajuda a acoblar voluntats i compromís, val més que pleguin. Així de clar. Cal un gran pacte d´estat, sense més dilacions. Menys declaracions i més rauxa social. Ho agrairan el teixit sanitari, educatiu, comercial, músico-teatral, industrial, turístic, restaurador, bancari i demés.
Tanta xerrameca inútil i buida enfarfega i treu la gent de polleguera.
El discurset dels que ni governen ni volen deixar governar. Voste mateix es defineix, una xerrameca inutil i buida
… me dijo una vez un conocido mío que el secreto de una buena relación matrimonial era dormir en camas separadas… un gobierno de coalición no tiene que estar siempre de luna de miel, cada uno tiene que tener su espacio. ítem más cuando la formación morada es la voz de la conciencia que necesitaba la pseudoizquierda acomodaticia que son los socialistas, para decidirse de una vez a gobernar con postulados verdaderamente de izquierdas… quien bien te quiere, te hará sufrir… que en ocasiones haya desencuentros en el gobierno es normal en política, pero lo curioso es que también evidencia el ansia enfermiza de ciertos sectores en que haya sangre, en que se derrumbe la coalición y caigan a los pies de esos lobos que sólo piensan en retomar un poder que consideran suyo por la gracia de dios y tal y tal… patético… y para ello recurren a la cizaña en los medios de comunicación y en las redes sociales, incendiando el edificio sin darse cuenta de que ellos también están dentro… eso de aullar por “un govern com cal” es infantil… ya lo tenemos ESTE GOBIERNO, que es el nuestro, no es el mejor posible, pero es que está ahora al mando, así que ajo y agua y tómese una tila, que se le ve “de quin peu calça”…