“Llegint més llibres, som més lliures” – menorca al día
Skip to content

“Llegint més llibres, som més lliures”

Un artículo de Josep Ballbè i Urrit

Imagen de libros.
Imagen de libros.

El proppassat dia 19 De gener, s´acompliren 35 anys de la mort de n´Enrique Tierno Galván. Ben bé ens va passar, a tots, per alt. La vàlua i llegat del “viejo profesor”, però, mai no l´hem d´oblidar. La COVID19 ha estat un sotrac de conseqüències nefastes. Costarà un munt d´anys aixecar el cap. En la gestió del tema, és evident que hi ha hagut comunitats molt més assenyades que d´altres. Al centre de la diana –com a mal exemple de falòrnies i nyaps—tenim Madrid. Justament, la ciutat on en ell fou batlle, entre 1979 i 1986.

Prou dedueixo que contrastar la tasca, edat, trajectòria, experiència, nivell educatiu i nucli d´un alcalde socialista amb la d´un que és popular (José-Luis Martínez Almeida, amb 45 anys) em mena a pensar en nit i dia. Si, al mateix pot hi situem la presidenta de la Comunitat (Isabel Díaz Ayuso, amb 43) al·lucino. La collita de nyaps i badades d´aquesta senyora és de jutjat de guàrdia.

Els serrells del sidral no resten, només, en el deute esparverant de la capital. La mala imatge de la vila té dos exemple que parlen per sí sols: a banda de la nevada, contemplar durant força dies, tones de deixalles al bell mig del carrer i xifrar un munt de víctimes per COVID sembla ésser que tant se´ls en fotia.

No va passar res, però. Mentrestant pretenen passar-nos pels nassos les denigrants inauguracions dels hospitals IFEMA i Zendal… No són altra cosa que la gota que fa vessar el got. És en aquest punt que la figura d´en Tierno els etziba un clatellot que els ha de fer emmudir. Per a ell, “el triomf polític era la suma del sentit comú i la capacitat de lideratge”. Per contra, aquests dos noiets (Almeida & Ayuso) tan sols es deixen guiar per l´ambició política personal. Ja s´ho trobaran.

Un dels reptes que guiava l´actuació d´en Tierno passava per “promoure el progrés de la cultura i l´economia, a fi d´assegurar una digna qualitat de vida per a tothom”. És evident que actualment no és així, quan el percentatge estadístic de la gent en risc d´exclusió social creix a ritme brutal. “El poder ve a ésser com un explosiu. Si no es fa servir amb cura, esclata”. Massa coses se´ls escapen de les mans.

En front del desgavell –per damunt de tot– opto per marcar un camí: l´educatiu, la cultura, la fondària i els llibres. Són els que ens aportaran llibertat i il·luminaran la senda, per molt tortuosa que sigui.

Que ningú no pensi que els hi porto botada als madrilenys, tanmateix. A casa nostra, també hi ha molt a dir. En altres colors polítics, els 46 anys de n´Ada Colau, els 38 d´en Pere Aragonès, els 41 d´en Roger Torrent o, fins i tot, els 50 de na Laura Borràs tampoc no auguren pas la troballa de cap “pedra filosofal”.

En aquesta tessitura si més no la figura d´enTierno Galván ofereix una credibilitat, una fortalesa, un curriculum universitari potent i un “quelcom” que hem perdut de fa massa temps. No hi ha dret a haver d´esperar que les coses vagin a pitjor per a somiar truites. Cada dia que passa, el sot de l´asfalt s´ensorra més i més. Metafòricament parlant,em pregunto, llavors, si tots ells saben on tenen la mà dreta. O tan sols es vanten de tenir “màsters” que Déu sap d´onb han sortit.

Per tot plegat, els suggereixo que facin per estudiar el “catecisme made in Tierno”. Un altre gall ens cantarà, de ben segur. Bona falta li fa al pobre ciutadà. Finalment, també en versió catalana, quan el PSOE ens va voler sorprendre amb el “troc” Illa/Iceta, se´m regiraren els budells. Un altre parell que fan palès un sentiment de desencís i de poc fonament acadèmic… En el benentès que no vull pas fer cap publicitat d´un model de la marca Wolkswagen. La jugada els va sortir malament. Que Illa esdevingui president de la Generalitat és ben bé utòpic. Ni tan sols li possibilitaran un recolzament extern en un improbable pacte de govern ERC amb Comuns

Clonem mínimament l´exemple del darrer govern italià ! Cada cop estic més convençut que redreçar les coses passa per un govern de tècnics. De gent lletrada fins al moll de l´os. Amb estudis de fondària i pes específic. I amb un cabal bibliogràfic al seu intel·lecte que els/ens aporti  –a tots–  uns corriols ben projectats i airosos. Pels seus fruits els coneixem… i no sembla pas que sigui aquest el cas del´actual conjuntura política. Ni a Madrid ni a Catalunya. Una pena !


Comment

  1. … tienes razón, tenía más enjundia y trabajaba mejor una política entrada en años como Manuela CARMENA que estos peperos de viejo cuño que dan pena… la antigüedad es un grado, al menos en este caso… la capital debería de haber seguido en manos de la izquierda, para no penar por el desastre que es ahora… En cuanto a los libros, te recomiendo “dios no es bueno” de Christopher Hitchens, aunque también puedes optar por hacer un mohín de disgusto, apartarlo y seguir con las anteojeras de burro…

Deja un comentario

Your email address will not be published.