En Jan Laporta, president a Can Barça va de “divo”. Sempre
perdonant-nos la vida. Volent fer-nos beure a galet. Deu pensar que la culerada es llepa el dit. Després de la patinada d´avui fa 8 dies, al Nou Camp, cal que tingui en compte que el temps no ho dilueix pas tot. Els errors s´han de pagar. I les cantades esperpèntiques obliguen a fer rodar caps. Fins i tot, no arribant a descartar el seu.
Prenent per senyera el penó de l´escola d´en Cruyff, arribà a presidir el Barça. Li recordo la dita del que “segones parts mai no foren bones”. Se´n va sortir prou bé en una primera etapa com a màxim responsable del club. Per a vendre´ns fum, però, val més que calli. No té clar que aquest cop ha d´enrogir i empassar-se gripaus. El “number one” a l´hora de cercar responsables de la debacle és ell.
Espolsar-se les puces del damunt seu, llençar pilotes fora i bastir un discurs victimista l´han deixat ben retratat. Quina fantasmada ! Amb el greuge afegit que –un cop dit– va i es queda tan ample. Si diu que sent vergonya, jo li pregunto “de qui”? D´ell mateix? Tot seguit, etziba que obrirà una investigació (sense concretar noms). Perjurar que se sent responsable i no culpable és esperpèntic. On vol anar a parar ?
En futbol, gairebé tot ja s´ha inventat. Pel que fa a relacions humanes, tanmateix, no esdevé fàcil assumir les grinyolades, posar el cap cot i prendre decisions dràstiques, exemplars i urgents. Qualsevol altra drecera amaga teatralitat, empipament i hipocresia barata. No ho puc veure de cap altra manera, mal que li pesi.
L´esport duu implícit un estol de valors. De fa molt temps, s´ha perdut de vista. “De porc i de senyor, se n´ha de venir de mena”. Predicant un ADN-Barça i un estil de joc determinat, sigui conseqüent del tot. Senyor Laporta, no es quedi, tan sols, en un suposat encabritament sense adoptar ni una sola mesura disciplinària immediata i exemplar. El demés són trons. Rentar-se les mans com Ponç Pilat, a qui recordàvem aquesta Setmana Santa. O no?
Agermanar-se amb ACNUR –prenent el relleu d´Unicef– està rebé… Sempre i quan enterrem la parafernàlia i les fotos de cara a la galeria. Encara que no guanyem la lliga, mai no podem perdre de vista la fita del seny català. Demostrem coherència personal i estima per allò que val molt més que un imperi. Àdhuc quan ens toca saber perdre.
