Skip to content

“És un petit pas cap a la justícia climàtica, pero al planeta li cal molt més”

És una nota d'opinió del Cercle d'Economia de Menorca

(Foto: PIXABAY)
(Foto: PIXABAY)

Amb aquestes paraules, la Presidenta de la Unió Europea, Ursula Von der Leyen resumia el que va ser la Conferència de la ONU sobre Canvi Climàtic celebrada el passat mes de novembre al balneari de Sharm el Sheij, a Egipte. Una cimera que tenia com a objectiu no només renovar els compromisos de l’Acord de París, sinó passar de les paraules als fets per tal de mitigar les emissions de CO2 reduint progressivament la generació d’energia a partir del carbó, entre altres reptes. Malauradament i com es va poder constatar després de la COP27, no es va aconseguir avançar en cap  d’aquestes qüestions tan fonamentals i cada dia més urgents.

L’únic fruit va ser la creació d’un fons per finançar els països pobres afectats pels impactes climàtics que, tot i això, va néixer sense dotació pressupostària i amb la incògnita de saber quins estats acabaran fent aportacions. Una situació que fa qüestionar si realment les 40.000 persones que es van reunir en aquesta cimera van fer-ho per algun motiu, malgrat que els més optimistes considerin que es va assolir no retrocedir respecte a la darrera trobada de Glasgow. Una victòria pírrica, si l’objectiu de Glasgow es revela inassolible.

Des del Cercle d’Economia de Menorca volem manifestar la nostra preocupació davant un panorama realment desolador sobre el futur del planeta i la condició de vida que hauran de suportar les properes generacions, apel·lant a una consciència individual i col·lectiva per tal de descarbonitzar l’economia com més aviat millor, prioritzant els esforços d’empreses i administracions
públiques.

En aquest sentit, en la cursa cap a la descarbonització, Menorca té alguns avantatges com per exemple el fet de privilegiar un àmbit territorial ben definit al ser una illa, la generació d’activitats poc intensives en energia al tenir una economia més de serveis que industrial o pel fet d’estar reconeguda com una Reserva de la Biosfera, una circumstància que anima a reduir la petjada humana.

No passa el mateix en matèria de transport terrestre, on tenim una assignatura pendent i caldrà la voluntat d’assumir el compromís de passar de la teoria a la pràctica perquè els projectes d’electrificació de l’automòbil ja estan a punt. L’Administració pública i les empreses distribuïdores d’electricitat també han de contribuir a reduir el temps i la complexitat dels tràmits per implantar les renovables així com invertir en la millora de les connexions i xarxes de transport elèctric.

Des del Cercle volem manifestar que la nostra agenda de 2023 dedicarà atenció i esforç a tractar aquests temes i fer-ne pressió amb els agents corresponents perquè la nostra illa hauria de ser capdavantera en la transició energètica amb fets i no només amb discursos, lluny de l’immobilisme, la picabaralla fruit d’una política estèril o la prevalença dels interessos particulars davant els comuns. Cada dia que passa, l’escletxa es fa més gran i ens serà difícil superar-la si no fem les accions pertinents. Cal actuar ja decididament.


Deja un comentario

Your email address will not be published.