“Temps de …”

Les nostres vides estan plenes d’etapes. Amics i coneguts passen per elles. Etapes de comunions, després de casaments, de fills, d’enterraments… Aquesta última genera molta tristesa i a vegades frustració. Valdria la pena crear al costat d’aquesta última, una etapa nova “Temps… d’escriure”. Últimament, tinc una gran tristesa produïda per les morts de pares o mares de grans amics. Només puc aconsellar-los que escriguin. Que escriguin per a acomiadar-se. Escriure per a no deixar paraules sense dir. Escriure per a treure els sentiments. Escrits que després pots guardar o cremar, però que hauràs tret de dins. Vull reflectir aquí l’escrit d’un amic dels diversos als quals els acompanyo en el sentiment. MARE. Fes que la teva vida sigui única. Que no passi ni un segon sense sentir-te viva. Que cap matí t’atrapi adormida. Que cap nit t’atrapi la lluna. Descobreix a què fan olor la llibertat i la por. Sigues ximple. Sigues amable. Sigues estranya. Tingues amics dels quals no esperen res i dona’ls tot. Plora fins a riure. Riu fins a plorar. Tingues una família, la que tu vulguis, i estima-la amb bogeria. Persegueix els teus somnis i quan els aconsegueixis, torna a somiar. Viu la teva vida sense que ningú et digui com. Omple el teu cor de cicatrius i el teu passaport de segells. Col·lecciona moments increïbles. Mmmm… Tingues una família, la que tu vulguis… Diuen que una Mare no és qui et dona a llum, sinó la que et fa créixer com a persona, La que t’alimenta, la que et renta, la que et besa o et castiga, la que t’ensenya el que està bé i el que no. Ella em va donar el que ningú m’havia donat, una Mare. I no sols això, sinó que també em va donar una família, uns avis, uns oncles, uns cosins. Ella em va pujar a l’altar com la meva Mare que era. D’aquesta manera vaig poder donar-li una nora i un preciós net que va estimar amb bogeria. Perquè Sí! Ella ha estat, és i serà sempre, la meva Mare. Escriure aquest sentiment que teniu dins us ajudarà a avançar.