Fa uns dies em van explicar una breu història que no sé si recordo bé, però sí que em va interessar molt el missatge que transmetia. Així que passo a explicar-vos-la i que em disculpi aquell que la conegui si no és exacta. Diu així:
Buda parlava amb els seus deixebles i els contava que fins i tot aquell que havia arribat a la il·luminació se li permet una nit d’empipament. Però només una. No recordo si deia una nit d’empipament, d’ira, o què cosa era.
El que sí m’impacta va ser el missatge que jo vaig veure en aquesta història. Ve a dir-nos, o així ho entenc jo, que és igual la bona persona que siguem, o que mai fallem en res, que pràcticament sempre siguem capaces d’aguantar les nostres males emocions.
Ve a dir-nos que podem permetre’ns que una emoció negativa ens superi, però només per una nit. És a dir, si per exemple un dia t’envaeix el descoratjament, no passa res. Pots permetre’t una nit. Però després has de tornar a ser el que eres.
Tal vegada ho podríem traslladar a coses menys emocionals. Imagina’t que estàs fent dieta i un dia falles. Que això no suposi l’abandó de la mateixa ni una fustigació personal per sempre. Torna al teu camí inicial i continua’l amb la mateixa emoció i ànim que ho vas iniciar.
Així que se’t permet… Per cert, buscant aquesta frase en internet he trobat diverses frases que se li atribueixen a Buda i us dic que val la pena llegir-les.
